Tornem a l'entrevista de l'ex jugador del 12è ATP i del 50è jugador de padel FFT Arnaud Clément a l'Instagram en directe "Presencial".

  • En el seu confinament

És un moment molt especial per a tothom, però tinc la sort d’estar en bones condicions, al sud, amb un jardí, així que no hi ha motius per queixar-se. Em mantinc físicament. No padel òbviament, però una mica de trot, l’entrenador de casa. No és el més agradable, però ajuda a mantenir-se en forma.

  • Entrena mentre estàs tancat

És molt difícil posar en marxa un programa quan no se sap quan es durà a terme la recuperació. Gilles Simon, per exemple, va prendre tot el contrari dient: "No faig absolutament res, suposo que, entre el moment en què estem desconfinats i la recuperació, tindré temps per recuperar la forma". En general, sempre hi ha una mica de mínim per fer, cardio, prevenció, especialment per a jugadors que tenen petites lesions, com Nicolas Mahut amb el genoll, etc.

  • El seu gran debut a la padel

Vaig descobrir el padel a Alacant, durant la semifinal de la Copa Davis del 2004, hi havia un terreny de joc murat. Ni tan sols recordo si ens va semblar divertit o no! Altrament, realment vaig descobrir ara fa tres anys, amb el meu amic Arnaud Di Pasquale, i Dimitri Huet que ens va iniciar, amb el seu grup d’amics, que ara són encara més que els nostres amics. Va ser a Casa Padel, la recepció va tenir un paper important en el fet que estàvem enganxats. És un autèntic virus, que teníem amb Arnaud Di Pasquale, vam resoldre els nostres jocs, vam jugar 3-4 vegades a la setmana.

  • Sobre els seus objectius al padel

Tenim l’oportunitat de jugar sovint amb Benjamin Tison, Adrien Maigret, Dimitri Huet i Fred Pommier. Em diverteixo, hem avançat bastant ràpid amb les nostres habilitats de tennis, però hi ha una gran bretxa amb els millors francesos, els que juguen amb més regularitat i els que tenen més habilitats per padel. Encara tinc una vessant competitiva, m’agrada fer torneigs, faig poc però si tinc una mica més de temps aprofitaré per fer-ne més. És molt amable, una mica de cervesa després del partit. És simplement divertit.

  • Sobre Mickaël Llodra

Vaig connectar una mica a Mickaël Llodra, crec que té grans qualitats per al padel, podria obtenir beneficis a una velocitat vertiginosa. Però no em sento preparat per acceptar que al principi som dolents i que hi hagi una fase d’aprenentatge.

  • Al seu costat favorit

Jogo amb un dels millors jugadors d’esquerres de la història de França, Arnaud Di Pasquale, em faig petit al meu racó. Jogo molt més regularment a la dreta, també m’agrada jugar de vegades a l’esquerra, aquest aspecte físic, agafant més pilotes.

  • Sobre la possibilitat de l'equip francès de padel

Si em convidessin a un grup ampli de l 'equip francès de padel, Diria que sí. Però no veig per què ho faria. Si em truca, crec que hem de canviar d’entrenador! (riu) Jo, estic assimilat al 50è, enganyem una mica. Jo vindria fent-me molt petit, per fer el combat amb els altres.

  • Sobre els aspectes més complicats de padel com a tennista

Parlar durant l’intercanvi és molt complicat. Al tennis, als dobles, parlem molt poc durant els intercanvis, que són molt més curts. Tinc el reflex de seguir la pilota simplement. Però el més difícil són les finestres, aprenent el rebot, segons els efectes, la velocitat. I després controlar-me, em costa sentir quan reduir el ritme, accelerar. Estic colpejant massa en aquest moment.

  • Per part mental

Hi ha punts en comú entre padel i dobles al tennis, de vegades hem de portar l'equip, de vegades ens porten. De vegades, al tennis tens un bon parell de dobles amb dos bons jugadors individuals cadascun jugant el seu. A padel Crec que és impossible. Encara hi ha moltes similituds entre els dobles de tennis i de tennis padel, i això és el que m'agrada.

  • En l’aspecte de l’entrenador

Estic completament en contra de l'entrenament de tennis. Trobo que el tennis és un esport individual, la intel·ligència del jugador i la seva capacitat d’adaptació són qualitats que cal destacar. Alguns entrenadors i jugadors fan servir algunes mirades, algunes paraules, signes que no sempre entenem. No té res a veure amb un discurs plantejat sobre el canvi de bàndol. A la Copa Davis veiem que hi ha una gran diferència per a alguns jugadors. El padel té les seves regles, és un altre esport.

  • Sobre el que li agradaria canviar al tennis

Sóc una mica conservador, tornaria al passat, faria el tie-break a 6/6 al cinquè de l’Open americà. Crec que no s’ha de tocar el format del joc.

  • Com es defineix a si mateix com a jugador

Au padelSóc bastant agressiu, potser massa, intento començar la meva mala defensa amb l'atac. M'agrada treure les pilotes, sóc bastant ofensiu. Com que sóc dolent defensant-me, em fa molt plaer defensar-me quan hi arribo, perquè és més rar.

  • Si hagués descobert el padel abans

Potser m’hauria ajudat una mica a la vista, els reflexos per millorar en el tennis. Per a dobles també. No ho hauria fet per ser millor al tennis, però quan tingueu menys ganes de jugar a tennis, feu un padel, encara tocant una raqueta i fent un esforç físic, podria haver estat bo sí.

  • Paul-Henri Mathieu va dir que tenia dolor als abdominals després dels jocs

Quan deixo de jugar una estona, de vegades em fa mal una mica l’esquena. Però quan toco dues o tres vegades desapareix.

 

Cerqueu les + / les anècdotes / les respostes a les preguntes dels internautes / l’INTERIOR al podcast: https://www.youtube.com/watch?v=4gfLQ69dVIw&t=19s

Xan és fan de padel. Però també el rugbi! I les seves publicacions són igual de punyents. Preparador físic de diversos padel, descobreix publicacions atípiques o tracta temes d’actualitat. També us dóna alguns consells per desenvolupar el vostre físic padel. Clarament, imposa el seu estil ofensiu com al camp de padel !

etiquetes