Brussel·les Premier Padel P2 – la final en estadístiques

Padel Intel·ligència va recopilar les dades recollides durant la victòria d'Ale Galan i Fede Chingotto a la final de P2 a Brussel·les davant Arturo Coello i Agustin Tapia ahir.

Ale Galan, MVP del partit

En un enfrontament molt ajustat on veiem que només dotze punts separen els dos equips, Ale Galan va destacar especialment pel seu joc ofensiu. L'espanyol té una excel·lent relació de punts guanyadors (32) i errors no forçats (18), gràcies, en particular, als seus 20 cops guanyadors durant tot el partit.

Si “Galantico” i el seu company Fede Chingotto van jugar un nombre quasi idèntic de pilotes (50% cadascun), va ser el madrileny qui va marcar la diferència en els punts importants, amb un marcador de +2,3. El rendiment d'Ale Galan és especialment cridaner quan observem el seu rendiment en diferents aspectes del joc: la seva gràfica és molt completa i molt per sobre de la mitjana. Sens dubte, teníem dret al gran Galan a Brussel·les!

Agustín Tapia ho va aconseguir

Arturo Coello va ser l'objectiu dels seus dos oponents en aquest partit i va jugar la majoria de pilotes. Malgrat tot, l'espanyol no es va rendir i va mostrar molta regularitat i consistència, tal com mostra el seu gràfic de rendiment. Té una puntuació similar (+14,1) a la de Galan (+17,1) i molt superior a Chingotto (+3,7), cosa que s'explica òbviament pel seu perfil de bombarder com a jugador dret.

L'anàlisi de Coello porta a una altra conclusió més terrible: Agustín Tapia va arrossegar el seu equip durant aquesta final. El Mozart de Catamarca va ser el pitjor jugador d'aquesta final segons les estadístiques: una puntuació molt inferior a la resta (-10,6), una relació negativa de punts guanyadors/errors no forçats (22 a 24) i un balanç espectacular en els punts importants. (-4,5). A més, el seu gràfic de rendiment és descaradament cert, molt per sota de la mitjana.

Per tant, si òbviament no podem ser absoluts fins al punt de dir que l'argentí "li va costar" la final al seu equip, sembla just dir que, en aquest enfrontament disputat (6/4 – 6/7 – 6/2), va no estava al nivell de la reunió, cosa que és prou rara com per subratllar-ho.

Publié par
Martín Schmuda