El que se suposava que havia de ser una festa del pàdel al cor de la Plaça Major de Valladolid s'ha convertit en un veritable repte físic i mental per als jugadors del torneig. Tot i que el recinte continua sent espectacular, el condicions extremes reunit aquesta setmana va donar lloc a una debat real dins del circuit.

Quarts de final jugats amb 40 graus de calor

Divendres, a les 17 h, Alejandro Galán i Federico Chingotto van lluitar durant més d'1 hora i 50 minuts per derrotar Cardona i Augsburg, en un partit sufocant a tots els nivells (7/6 7/6). Sota un sol abrasador, els espectadors van intentar protegir-se com van poder amb ventalls o barrets. Alguns fins i tot van haver de abandonar les grades, incapaç de suportar la calor aclaparadora amplificada per les grades i el vidre dels vessants, un veritable efecte hivernacle per als jugadors.

Galán, tot i ser el guanyador, no va dubtar de la seva paraula a la roda de premsa: «Ens hem de recuperar d'aquests condicions inhumanes i insalubres". Una observació compartida pel seu soci argentí: «La tensió de la competició et deixa sense alè. I amb aquella catifa negra a l'aire lliure, pateixes tota la calor quan passes per les banquetes.»

Partits de nivell, joc deficient?

Aquest clima ha conseqüències directes sobre el jocEls jugadors dubten a jugar en alçada per por de cops devastadors facilitat per la calor. Per tant, veiem partits molt més baixos, formats per volees ràpides, amb menys varietat tàcticaAlguns observadors fins i tot denuncien els jocs que manquen de riquesa tècnica, anivellant els nivells, com ho demostra la fina resistència del germans Deus contra Jon Sanz i Momo González, jugadors que sobre el paper són millors.

Comencem a sentir veus que demanen un canvi: «Per què no imposar pilotes més lentes o evitar certes pistes que són massa ràpides?» Una pregunta legítima com la llegibilitat del joc i seguretat del jugador de vegades semblen compromeses.

Un debat obert sobre el futur del pàdel a l'aire lliure

Aquesta edició de Valladolid P2 rellança, doncs, una reflexió fonamental sobre la límits del pàdel a l'aire lliure en condicions extremes. Tot i que la imatge és preciosa, què podem dir del joc quan els millors del món han de lluitar per respirar o colpejar una pilota? I quan la calor esborra les diferències tècniques entre els jugadors...

Benjamin Dupouy

Vaig descobrir el pàdel directament durant un torneig i, francament, al principi no em va agradar gaire. Però la segona vegada, va ser amor a primera vista, i des d'aleshores no m'he perdut cap partit. Fins i tot estic disposat a quedar-me despert fins a les 3 de la matinada per veure un final Premier Padel !

Sobre el mateix tema

etiquetes