Ha treballat al costat de Rafael Nadal, va ser company d'esparring de Martina Navratilova i avui dirigeix ​​un club de pàdel dinàmic prop de Palafrugell amb el seu amic Reginald Jouil. Amb 48 anys, Gaston Chovet és un apassionat de l'esport en totes les seves modalitats, però és en el pàdel on ha trobat la seva vocació. En aquesta entrevista, parla de la seva carrera i del seu club. Padel Indor Punt d'Or a Palafrugell, i dóna els seus consells per avançar.

Qui ets tu? D'on ets? I com vas entrar al pàdel?

La meva vida sempre ha estat dedicada a l'esport. Vaig ser campió de Catalunya de trial de motos, i vaig practicar gairebé totes les disciplines possibles. Vaig començar com a professor de tennis als 16 anys, amb un diploma de tècnic esportiu que també em va permetre ensenyar handbol, voleibol, bàsquet, gimnàstica i fins i tot esquí. També tinc el títol d'entrenador nacional de tennis i he col·laborat amb la Federació Catalana de Tennis. Alguns dels meus jugadors fins i tot es van enfrontar a Rafael Nadal als seus inicis.

Vaig descobrir el pàdel als 26 anys, primer com a jugador, després ràpidament com a entrenador. Avui dirigeixo un club amb uns 1200 jugadors. El meu equip va estar alguna vegada entre els 20 primers de la província de Girona. Com a entrenador, tinc més de 15 anys d'experiència, i actualment continuo la meva formació amb Xavi Figols, un dels millors entrenadors de l'actualitat. A banda, també vaig tenir l'honor de ser la parella d'esparg de Martina Navratilova.

Un club a escala humana, pensat per a tots els nivells

Padel Indor Punt d'Or són cinc pistes cobertes amb sistema de pagament i joc, sense subscripció. Hem dissenyat una aplicació intel·ligent que permet als jugadors reservar una pista o ser inclosos en partits equilibrats amb socis del mateix nivell.

Aquest nivell és assignat manualment per nosaltres després de l'observació, la qual cosa garanteix jocs justos i agradables. També organitzem tornejos, lligues i oferim recompenses originals, com ara viatges o sopars més que equipament.

El club també disposa d'un bar-restaurant amb plats casolans de cuina catalana, elaborats per Mosa, membre del nostre equip. Disposem d'una botiga de pàdel on es testegen tots els productes abans d'oferir-los. L'equip és multilingüe (espanyol, francès, anglès), cosa que facilita l'acollida d'una clientela internacional.

Cada diumenge oferim un amable “americà” acompanyat d'un esmorzar típic català: un esdeveniment que reforça el nostre esperit familiar i social.

El consell d'un entrenador: evitar els errors habituals

Entre els errors més habituals que cometen els alumnes hi ha la manca de visió pròpia del pàdel, una potència excessiva heretada del tennis (sovint combinada amb un excés de topspin), una mala gestió de la copa i dels rebots, i la tendència a voler acabar punts massa ràpid, pensant que la pista és petita.

El meu enfocament es basa en assaig i error, seguit d'un treball dirigit per corregir defectes tècnics. Els antics jugadors de futbol o bàsquet sovint s'adapten ràpidament gràcies a la seva cultura d'equip. Per als veritables principiants, el pàdel és un descobriment divertit, accessible i social.

El meu objectiu sempre és donar als jugadors una visió clara del joc: per què, com i quan fer cada tir, amb gust i eficiència.

Pràctiques a la Costa Brava per avançar ràpidament... i bé

Organitzem cursos de tres dies, normalment de divendres a diumenge, de vegades a mida. L'horari habitual inclou entrenaments al matí i a la tarda, seguits de partits contra jugadors espanyols l'última jornada.

L'experiència es pot completar amb allotjament, àpats gourmet, reportatges fotogràfics, etc. Cada curs acaba amb una valoració personalitzada, amb àrees de millora individualitzades. Encara que tres dies no siguin suficients per canviar radicalment el teu nivell, et permeten assentar bases sòlides i integrar eines concretes per progressar.

I demà, un pàdel menys espanyol?

Crec que d'aquí a uns anys els millors jugadors del món ja no seran només espanyols o argentins. El pàdel està creixent ràpidament a altres països, amb escoles prometedores.

Però per això també hem de formar els entrenadors. A molts països, els entrenadors provenen del tennis sense conèixer les especificitats del pàdel. L'ensenyament d'aquest esport no es pot improvisar. Per això també hem posat en marxa cursos de formació de coaching, amb una sòlida base en pedagogia i tècnica.

Espanya i Argentina van per davant, però si l'estructura segueix el pàdel es pot convertir en un esport olímpic. I llavors la diversitat nacional al més alt nivell es desenvoluparà de manera natural.

Sami Massalkhy

Sóc Sami Massalkhy, un aficionat als esports, sobretot al futbol, ​​al tennis i al pàdel. M'agrada intercanviar i debatre sobre aquestes disciplines, fet que m'impulsa a investigar, seguir l'actualitat i compartir les meves anàlisis.