Lucho Capra: "La part més dura d'una lesió és l'aspecte mental"

Ens vam trobar Lucho Capra quan París Major a Roland-GarrosDe tornada al circuit després d'un esquinçament de menisc que el va mantenir allunyat de les pistes durant més de sis mesos, l'argentí, actual 60è del món al rànquing FIP, ens parla de la seva batalla mental, la seva rehabilitació, els seus primers tornejos i les seves ambicions de futur.

Un retorn esperat després de més de sis mesos de pausa

El jugador argentí, Luciano “Lucho” Capra, recorda la seva llarga lluita contra una lesió que el va mantenir allunyat de les pistes durant més de sis mesos.

«Avui em sento 100% bé», explica des del principi. Per a ell, l'important no era tant la trucada del metge com la respecte estricte dels temps de recuperació.

La progressió ha estat lenta, de vegades frustrant, però sempre sota control. Cada pas s'ha seguit amb rigor, i els resultats del primer torneig confirmen que la feina realitzada ha donat els seus fruits. Tornar al màxim nivell després d'una absència tan llarga, amb el mateix compromís, és per a ell la prova que la seva rehabilitació s'ha dut a terme de la millor manera possible.

La part més difícil: la ment

Quan li van preguntar què era més difícil –el dolor, la competició perduda o la sensació de temps perdut–, Capra no deixa cap dubte: "La part més difícil, sens dubte, és l'aspecte mental.".

El dolor físic varia de dia a dia: de vegades més intens, de vegades més suportable. Però res no es compara amb el calvari psicològic. "Moltes vegades, et converteixes en el teu propi enemic", confia. Cada pas enrere es converteix en una lluita per seguir endavant, sense quedar atrapat pels dubtes.

Per a Capra, és això batalla interior que és el que més esgota. Però també insisteix: aquests obstacles acaben enfortint-se i fent-los més forts. Fins i tot si algunes coses encara són una mica més difícils avui, està convençut que aquesta experiència li ha donat armes addicionals per al futur.

Suport i assessorament per a altres jugadors lesionats

El jugador argentí també esmenta el cas del número 1 francès, Thomas Leygue, recentment es va operar del tendó d'Aquil·les. "El vaig operar amb el meu metge i va fer rehabilitació amb el meu fisioterapeuta. Estem força connectats", diu Capra.

Tot i que no ha tingut converses directes llargues amb ell, es reuneix regularment amb el seu personal. "M'han dit que està molt bé mentalment, i això és el més important. Els primers mesos són crucials, perquè és quan notes el progrés més gran", diu.

Capra es mostra optimista sobre el retorn de Leygue: "Encara és jove, té temps per tornar al màxim nivell".

Entre dubtes i bones sorpreses a la pista

Després de la seva victòria al FIP Silver a l'Illa de Palma i del seu debut a Madrid, Capra admet sentir molta incertesa: "Sempre penses que tornaràs de la millor manera possible, però sovint la realitat no és la mateixa".

L'Illa de Palma va marcar un punt d'inflexió: es va sentir bé, segur, i va guanyar tots els seus partits en sets seguits. A Madrid, tot i una derrota contra una parella formidable, va redescobrir el seu gust per la competició. Després, a París, va aconseguir la seva primera victòria important, sinònim d'alleujament: "Competir contra els millors de nou i sentir-se competitiu contra la millor parella del món va ser un moment especial".

La importància dels tornejos FIP

Capra emfatitza el paper de Torneigs FIP en el seu retorn gradual: "Primer de tot, volia tornar a competir abans de tornar a jugar a la Premier League". Aquests tornejos li van permetre "desfer-se dels nervis" i recuperar la confiança abans d'afrontar els quadres principals.

Però més enllà de l'aspecte psicològic, recorda que aquests tornejos també aporten molta... punts valuosos, essencial després de perdre mitja temporada de competició.

Associacions fortes i seleccionades

Capra també parla de les seves diverses associacions al circuit: amb Maxi, Godó i Rami, diu que sempre ha pogut mantenir una bona amistat fora del camp. "He tingut la sort de tenir bones relacions amb la majoria dels meus companys d'equip", emfatitza.

Quant a la seva actual vinculació amb Aimar Goñi, aclareix: «Va ser una elecció real, no una obligació». Després d'alguns dubtes, va optar per comprometre's amb aquest jove jugador de 19 anys, que acabava de fer un molt bon torneig a Tarragona.

Per a Capra, l'experiència hauria de servir per emmarcar el potencial d'Aimar: "Intentaré aportar la meva experiència i tot el que pugui a la pista. Espero que algun dia el cridi cada cop més amunt... i que em deixi, perquè això voldrà dir que hem treballat bé".

Una carrera curta i costosa

Quan se li va preguntar sobre l'aspecte econòmic de la feina, Capra ho té clar: "La vida d'un jugador de pàdel és curta".

El cost de mantenir-se competitiu s'ha disparat en els darrers anys. Tot i que els premis dels tornejos i els ingressos per patrocinis estan augmentant, la realitat és diferent segons la classificació. "Els millors jugadors del món guanyen més diners, però per als jugadors de rànquing mitjà és molt més complicat", explica.

Per mantenir-se al màxim nivell, ja no n'hi ha prou amb tenir un entrenador. També cal un preparador físic, un nutricionista i, de vegades, fins i tot un psicòleg. "Tot això representa un cost enorme", insisteix l'argentí. A això s'hi sumen els constants requisits de viatge d'un circuit cada cop més globalitzat.

Capra també adverteix sobre l'impacte en els joves: "Hem d'intentar reduir l'impacte econòmic perquè els nous talents tinguin l'oportunitat d'arribar al cim. En cas contrari, alguns es quedaran en el camí simplement per motius econòmics".

Els objectius de futur

Després d'aquesta llarga recessió, Capra vol sobretot assaborir el plaer de tornar a jugar. Sense números, sense classificació: "De moment, estic molt content de competir i sentir-me competitiu. El meu objectiu és acabar l'any sa i jugar el millor possible".

Un missatge clar: després de passar per una prova mental i físicament exigent, Lucho Capra ara vol trobar regularitat i serenitat. La resta vindrà després.

Maceo ZERHAT