Sempre apreciat pel seu bon humor i la seva autenticitat, Momo González és una de les cares més entranyables del circuit Premier Padel. Acompanyat aquesta temporada per Jon sanz, l'andalús ha tingut un reguitzell de bons resultats amb dos quarts de final consecutius. Abans de desafiar Coki Nieto i Mike Yanguas A Doha, Momo va parlar sense filtre al micròfon de La Chiquita Padel.
"No va ser un partit de pàdel"
En condicions de vent extrem, Momo i Jon van passar a la vuitena ronda, superant Patiniotis i Gala. Però per a ell, aquest partit no és una referència:
"No hi havia sensacions bones ni dolentes. El que vam viure no va ser pàdel. Va ser una autèntica onada de bogeria. Només ens vam haver d'adaptar i sobreviure".
La parella va confiar en la paciència i la lucidesa per evitar perdre els nervis:
"Ens vam arreglar dient-nos a nosaltres mateixos que no ens hauríem de molestar. Només volíem treure una pilota més a l'altre extrem".
Una nova aventura amb Jon Sanz
Després d'un bon pas amb Edward Alonso, Momo va optar per provar un nou projecte:
"Amb l'Edu, havíem trobat un bon pla de joc, però potser ens faltava quelcom extra per guanyar els millors equips. Jon em pot donar el que em faltava. No va ser fàcil dir-ho a l'Edu, però encara tinc un gran amic".
Tot i la pressió que senten els Majors, Momo creu que el seu duet avança:
"Hem començat bé l'any. A Miami, els quarterbacks ens van alliberar. Si seguim així, podem apuntar encara més amunt".
“El pàdel necessita més tornejos indoor”
Momo no amaga la seva frustració per les condicions meteorològiques:
"Estic a 100% per a torneigs coberts, especialment per als Majors. El pàdel és una qüestió de precisió. El vent i el sol són massa perjudicials per al nivell de joc".
I què passa amb la famosa pregunta del punt daurat?
"Personalment, prefereixo l'avantatge. Però entenc que el punt d'or és més espectacular per al públic".

Vaig descobrir el pàdel directament durant un torneig i, francament, al principi no em va agradar gaire. Però la segona vegada, va ser amor a primera vista, i des d'aleshores no m'he perdut cap partit. Fins i tot estic disposat a quedar-me despert fins a les 3 de la matinada per veure un final Premier Padel !