Momo González: “En Jon és un boig, passa de l'alegria total a la depressió en 10 segons”

Davant l'alcalde de Roma, Momo González confia a Marca i recorda amb franquesa el seu mogut inici de 2025. Entre una nova parella, una dolorosa separació d'Álex Ruiz, una actuació amb alts i baixos i un amor inigualable pel públic, l'andalús explica la seva història sense filtre.

Una alquímia que es pren el seu temps amb Jon Sanz

Durant els darrers nou tornejos, Momo ha compartit la pista amb Jon sanz, «un remolí», en les seves pròpies paraules. Tot i que encara tenen dificultats per assolir una fita regular, els dos homes acaben d'arribar a una semifinal a bons Aires, una actuació encoratjadora.

«Ens va costar una mica adaptar-nos els uns als altres, cosa que és normal. Però el nivell que estem demostrant s'acosta al que esperàvem. Estic convençut que anirà millorant cada cop més.»

Més que un company, Sanz també sembla ser una font d'energia benvinguda per a Momo.

«En Jon és un boig, passa de l'alegria total a la depressió en 10 segons! Però em pressiona a mostrar les meves ganes de guanyar, tot i que sóc més reservat. M'ajuda.»

El pes d'una ruptura amb l'Àlex Ruiz

És impossible no esmentar El final de la història amb l'Àlex Ruiz, la seva parella de tota la vida amb qui tenia una gran química i un cert èxit. Momo no guarda rancor, però lamenta com va anar la separació.

«No el culpo; cadascú pren les seves pròpies decisions. Però hauria preferit que em digués francament: "Me'n vaig amb en Javi". M'ho hauria pres malament, però ho hauria entès. Ara, he après coses a poc a poc...»

Un descans que li va costar car al rànquing, fent-lo caure del 6è al 10è lloc en parella amb Edward Alonso, amb qui tot i així va tenir una bona actuació.

«Ho dec al públic»

Als 27 anys, Momo continua un dels jugadors més populars del circuit, pel seu estil, la seva proximitat amb els seus fans i la seva sinceritat. No ho amaga: aquest vincle és sagrat.

«Si he de parar a les 4 de la matinada per fer una foto, ho faig. El públic sempre m'ha donat suport, així que és just que jo hi contribueixi.»

Fins i tot quan està en el seu punt més baix, l'andalús intenta seguir somrient. Una postura que considera un deure: “Som professionals, però també som persones. No sempre és fàcil, però faig tot el possible per transmetre bona energia”.

El pàdel canvia, Momo s'adapta

Davant la ràpida evolució del pàdel, on el poder sembla prendre el control, La Momo es manté fidel al seu estilHo assumeix plenament.

«No canviaré el meu joc. Vull continuar millorant els meus punts forts, com la transició. Encara hi ha jugadors com Chingotto o Di Nenno que demostren que el pàdel no es tracta només de colpejar fort.»

Quant a la dominació de parelles Coello / Tapia et Galán / Chingotto, Momo reconeix la bretxa.

«El seu 60% és el nostre 90%. Jugues dur, ells estan còmodes... Però estem treballant per posar-nos al dia. Vaig a tots els tornejos amb la idea que puc guanyar. Un dia, això passarà.»

Sense penediments, només passos

De Chingotto à Sanz, Passant per Edward Alonso, Momo González ha experimentat diverses associacions en un curt període de temps. Però cada vegada, ha estat capaç d'adaptar-se, aprendre i recuperar-se.

«Un bon jugador és aquell que sap adaptar-se. Amb en Gaby Reca i el meu terapeuta, l'Alejo, vam fer un gran treball mental. Sabia que arribaríem al top 8 amb l'Edu, i ho vam aconseguir.»

I tot i que no va ser seleccionat per a la globalEn Momo no dramatitza en excés. Avança, torneig rere torneig, foto rere foto, transició ben sentida rere transició.

"El més important és mantenir-me fidel a mi mateix. I mentre tingui la passió, continuaré donant-ho tot."

Benjamin Dupouy

Vaig descobrir el pàdel directament durant un torneig i, francament, al principi no em va agradar gaire. Però la segona vegada, va ser amor a primera vista, i des d'aleshores no m'he perdut cap partit. Fins i tot estic disposat a quedar-me despert fins a les 3 de la matinada per veure un final Premier Padel !