En una entrevista amb MARCA, Arturo Coello parla extensament amb motiu de la Valladolid Premier Padel P2, un torneig molt especial per a ell ja que es juga a la seva ciutat natal. El número 1 del món reflexiona sobre la seva relació amb aquest escenari simbòlic, la derrota contra Galán/Chingotto a Roma, les seves ambicions per al 2025, el seu dia a dia entre Miami i Europa, així com la seva visió d'èxit en el pàdel.

Un torneig especial a la "seva" ciutat

Nascut a Valladolid el 2002, Coello viurà una setmana única. Jugant a casa, dormint al seu propi llit, coneixent els seus éssers estimats, sentint l'energia del públic... Un ambient que ha après a domar amb el temps: "Al principi, hi havia molta pressió. Ara, estic centrat en la cursa pel número 1, en el meu joc, en mi mateix".

El pes de la derrota... i la seva virtut

Derrotat a Roma a la final per Xingotto i Galán, els seus grans rivals, Coello en treu lliçons: "Es mereixien guanyar, jo estava per sota. Però aquest tipus de derrota m'ajuda a reinventar-me". Un estat d'ànim que afirma, arribant a dir que no dorm després d'una derrota, i que va directament a entrenar per alliberar-se.

Respecte per Chingotto, elogis per Cardona / Augsburger

Quan li van preguntar sobre les crítiques, de vegades injustes, a Federico Chingotto, Coello respon sense embuts: "Hi ha pocs jugadors tan resistents i competitius com ell". El número 1 també elogia el talent explosiu de la jove parella. Cardona / Augsburger, que considera un «reflex» del seu propi duet amb Tapia: «Et pressionen, et colpegen, t'ofeguen... Són una de les 4 o 5 millors parelles del món».

Una ullada a la temporada i a la competició

Arturo emfatitza el nivell cada cop més consistent del circuit. Per a ell, ja no hi ha "partits fàcils", i les parelles que no són del top 8 com Guerrero/Leal o Diestro/Esbrí poden causar una sorpresa en qualsevol moment. Però ell prefereix això: "Per al públic, és molt millor que veure les mateixes finals una vegada i una altra".

La seva vida a Miami, la seva connexió amb els seus éssers estimats i amb la "vida real"

Instal·lat a MiamiCoello aprecia la calma de la ciutat, el seu estil de vida esportiu i l'equip que anima. Però, què troba a faltar? La seva família, els seus amics, la seva xicota. Confessa: "El més difícil és no ser-hi quan algú que estimo em necessita". Manté un vincle amb les seves arrels, tot acceptant els sacrificis de la vida professional.

Una visió lúcida de l'èxit

Amb 23 anys, Coello es nega a reduir l'èxit a diners o rànquings: "El veritable èxit és fer el que m'agrada. Si acabo la temporada número 3 havent-ho donat tot, estaré satisfet". I tot i que s'ha convertit en una estrella mundial, continua amb els peus a terra: "Hi ha Arturo, la persona, i Coello, el jugador. Trio seguir sent el primer".

Sobre la relació Galán / Lebrón: el temps farà el seu curs

Quan li van preguntar sobre l'estat actual de la relació entre els dos exnúmeros u, es mostra diplomàtic però optimista: "Compartien alguna cosa poderosa. El temps farà la seva part. El que han aportat al pàdel és immens".

Benjamin Dupouy

Vaig descobrir el pàdel directament durant un torneig i, francament, al principi no em va agradar gaire. Però la segona vegada, va ser amor a primera vista, i des d'aleshores no m'he perdut cap partit. Fins i tot estic disposat a quedar-me despert fins a les 3 de la matinada per veure un final Premier Padel !

Sobre el mateix tema

etiquetes