“Allà aaaaa paaaas el foc al laaac! “, dèiem a França quan ens volem burlar dels nostres amics suïssos. Aquesta lentitud proverbial, inspirada en l'accent arrastrador dels romands i el caràcter tranquil dels bernesos, frena el desenvolupament de padel suís?

No estem parlant aquí de la velocitat del joc, ja que en padel –i sobretot a Espanya– saber jugar a poc a poc (i amb paciència) és una qualitat que molts tennistes triguen anys a adquirir. La lentitud en qüestió és aquella amb què el padel s'està desenvolupant a Suïssa, un dels països menys avançats d'Europa en aquest àmbit.

A principis del 2021 s'estimava que només 4500 el nombre de practicants a Suïssa i uns trenta el nombre de llocs on es podia jugar. Aquestes xifres han augmentat des de llavors, amb ara un centenar de jutjats en 45 llocs, i probablement uns deu mil practicants... (llegiu més avall)

Hornuss i bitlles St. Gallen, una competició?

Gràcies a la publicació d'un interessant article de Matthew Aeschmann sud el lloc econòmic Bilan.ch, intentarem entendre per què el boom experimentat per la padel a Itàlia (6000 pistes), Suècia (3500 pistes), Bèlgica (1500 pistes) o França (1300 pistes) té un impacte tardà en sòl suís.

■ Una cruel falta de pistes.- Si el padel té menys èxit a Suïssa que en altres llocs, no és per la competència d'esports tradicionals i típics com ara hornuss o les bitlles de Saint-Gall (d'origen alsacià, segons alguns). Els suïssos que adopten el padel generalment són seduïts de la mateixa manera que altres europeus. Però per desgràcia d'ells, tenen molt poca terra per practicar. "A l'hivern a Ginebra hi ha quinze dies d'espera per aconseguir una pista", lamenta un dels testimonis entrevistats per Mathieu Aeschmann.

■ La barrera dels preus? Juga a padel a Suïssa és generalment més car que a França i, per descomptat, que a Espanya. Però això no és el que frena aquest esport en un país on el salari mínim supera els 3000 € i on el nivell de vida és molt alt. I a més, alguns clubs suïssos, privats o associatius, ofereixen unes condicions molt atractives.

■ Lloguers massa cars, sous massa alts.- El que realment dificulta l'obertura de centres privats dedicats a padel, és el preu altíssim dels lloguers, sobretot a les zones més poblades. L'article de Bilan.ch cita preus mitjans de 30 francs suïssos (gairebé tants euros) al mes per llogar un complex de 000 m². Aquesta superfície acollirà un màxim de vuit a deu parcel·les, sempre que l'espai que ocupen els vestidors i el bar, imprescindibles per a la convivència del local, sigui limitat. Si a això hi afegim el cost dels empleats, que és més elevat que en altres llocs d'Europa (excepte Luxemburg), veiem que la rendibilitat és més difícil d'aconseguir.

Aquest club de Basilea és un dels més barats de Suïssa. Fins i tot és gratuït tots els dimarts al vespre

■ On són les estrelles del futbol? En lloc de llogar, és millor comprar o construir una habitació dedicada padel en suís? En aquest país on sovint cal endeutar-se durant diverses generacions per ser propietari, això és un somni, perquè caldrien dècades a amortitzar la inversió. Com a resultat, els multimilionaris no s'afanyen a invertir: així, les antigues estrelles del futbol viuen a Suïssa principalment per motius fiscals, i no per injectar-hi la seva riquesa, com ho fan a Itàlia, Suècia o fins i tot França.

■ El preu de les pistes.- Això no només afecta a Suïssa, sinó a tota Europa: mentre que una pista de padel podria costar entre 25 i 30 euros fa tres o quatre anys, aquest preu gairebé s'ha duplicat des d'aleshores. En qüestió, l'augment de les matèries primeres, la dels combustibles i l'explosió de la demanda que animen els fabricants a monetitzar car els seus serveis.

■ Finançament públic gairebé absent.- Contràriament a França, on els clubs associatius es poden beneficiar de subvencions molt importants dels municipis, els departaments i les regions, el desenvolupament del padel a Suïssa poques vegades es beneficia dels diners públics.

■ Una federació feble.- Swiss Padel (o SUIPA) la Federació Suïssa de padel, és independent de la federació de tennis. Per tant, està molt, molt lluny de tenir el poder financer, els empleats, les infraestructures i l'experiència de què gaudeix la Federació Francesa de Tennis, que supervisa la padel des del 2014 i aposta molt per aquest esport. I per descomptat, no hi ha cap lloc a Suïssa tan llegendari com Roland-Garros per acollir els millors jugadors padel món i promoure la cobertura mediàtica internacional.

Cervesa d'autoservei

Però els aficionats a Suïssa no han perdut tota esperança padel. Molts de vegades vénen a jugar als països veïns –França i Itàlia al capdavant– per aprofitar més infraestructures i preus més baixos.

Tanmateix, alguns suïssos es beneficien de condicions avantatjoses: aquest és el cas dels jugadors de la club atípic de Klybeck, a Basilea, que ofereix una pista rosa única, on una hora de joc costa menys de 7€, pilotes i raquetes incloses i cervesa d'autoservei. Millor encara, la pràctica és gratuïta i gratuïta tots els dimarts al vespre a partir de les 19 h... A aquest preu, són els francesos els que creuen la frontera per tastar el padel a Suïssa!

“La federació SUIPA (Suïssa Padel) actualment inclou un centenar de cursos per tota Suïssa, repartits entre 45 i 46 llocs diferents. L'any 2022 es van obrir nous llocs cada mes. El nombre de llicenciataris actius ronda els 800. També creix el nombre de competicions que s'ofereixen, sobretot amb interclubs que reuneixen 38 equips de 6 a 9 jugadors, en quatre lligues diferents. Un altre senyal excel·lent: els patrocinadors comencen a interessar-se per la padel, així com les autoritats regionals, que inclouen el padel en els seus horaris de construcció esportiva. »

Manuel Faure, vicepresident de SUIPA

Després de 40 anys de tennis, Jérôme cau a l'olla de padel el 2018. Des d’aleshores, hi pensa cada matí mentre s’afaita ... però mai no s’afaita pala a la mà! Periodista a Alsàcia, no té cap altra ambició que compartir la seva passió amb vosaltres, ja sigui que parleu francès, italià, espanyol o anglès.

Sobre el mateix tema

etiquetes