"Bela, Bela, Bela!" Els càntics ressonen a l'Allianz Cloud de Milà per al partit final de Fernando Belasteguin. Allà"llegenda” posa el punt i final a una trajectòria excepcional, marcada per una derrota final davant Garrido i Bergamini (6-3, 6-4). Tanmateix, la victòria dels dos joves jugadors es veu eclipsada per l'emoció d'aquest moment únic.

Una sortida a imatge seva: combativa

En el primer punt de partit, el 4-5, Belasteguin va llançar dos espectaculars "por tres" per mantenir l'esperança. Amb 45 anys lluita fins al final, fidel al seu lema: “Un Belasteguin mai es renta” – un Belasteguin mai es rendeix. Després d'una hora i 28 minuts de joc s'ha acabat el partit. Però més que un resultat, és el final d'una època: 16 anys com a número u mundial, una carrera de 30 anys dedicada a transformar el pàdel en un esport global.

Una emoció compartida

Al cop final, l'emoció aclapara la pista. Garrido, habitualment impassible, amaga la cara contra la reixa. Bergamini roman immòbil. A la grada, les llàgrimes flueixen: les de Fernando, del seu jove company Tino Libaak, i fins i tot del rival. "Bela, Bela, Bela!" canta la multitud, homenatjant qui va inspirar generacions.

Els grans noms del pàdel –Di Nenno, Tapia, Yanguas, Galán, Chingotto– es troben a la vora del camp, al costat del president de la FIP Luigi Carraro i el fidel amic Gianluca Vacchi. Un noi jove del públic suplica: "Bela, no ens deixis!" Però l'escenari sembla ja escrit. La intensitat física de Garrido i Bergamini acaba desgastant Fernando i Tino.

Adéu memorables

Al final, l'organitzador del torneig, Marco Gamberale, lliura un trofeu a Bela abans de fugir discretament per donar-li aquest moment amb el seu públic. Aleshores Fernando parla:

"Amb tots els reconeixements que he rebut aquest any, he guanyat més trofeus que en cinc anys!", bromeja, provocant un somriure al públic.

Continua:

"No saps com és deixar de fumar fins que no passa. Ara ho sé. I estic en pau. Havia decidit jugar tota la temporada 2024, encara que tingués més moments difícils que bons partits. Volia seguir com sempre he jugat: lluitar, bussejar, discutir amb l'àrbitre, trencar vidres. Volia marxar amb la meva essència: la d'un lluitador. I estic content perquè ho vaig donar tot. L'esport sovint t'obliga a aturar-te abans del que s'esperava. Vaig tenir l'oportunitat de triar".

Fernando conclou, visiblement emocionat però tranquil, que se sent "Tranquil, molt tranquil", ara exjugador professional.

Una empremta indeleble

A les 21:38 del 5 de desembre de 2024, el pàdel va passar pàgina. Fernando Belasteguin abandona el camp, però el seu llegat romandrà gravat en la història de l'esport. El “Bela, Bela, Bela” continuarà ressonant, recordant a tothom que va ser molt més que un jugador: un model a seguir, una inspiració, una llegenda.

Franck Binisti

Franck Binisti va descobrir el pàdel al Club des Pyramides l'any 2009 a la regió de París. Des de llavors, el pàdel forma part de la seva vida. Sovint el veus recorrent França per cobrir grans esdeveniments de pàdel francès.

Sobre el mateix tema

etiquetes