Toni Nadal, oncle i entrenador de Rafa Nadal, dóna el seu punt de vista sobre el mètode que permet prendre consciència i guanyar. Tant si esteu a favor com en contra, la seva visió de la competència mereix ser escoltada.

Toni Nadal no té res més a demostrar a ningú. Ara forma part de l’acadèmia Rafa Nadal, s’encarrega de formar els més joves per competir. Un mètode senzill que requereix consciència.

Frustració

Segons Toni, aquesta és una de les coses que avui envaeix ràpidament els jugadors. Ens frustrem tan aviat com la tasca es fa difícil. I això ve del fet que la societat ens acostuma a escoltar coses boniques: "ets bo". Què vol dir ? Mai no ets prou bo. Has de treballar i encara treballar més. Un bon jugador com Rafa pot tenir moments de debilitat, i aquí és on s’ha d’adonar que no és bo. En aquests moments, no té sentit queixar-se, al contrari, cal callar, concentrar-se i lluitar en cada punt com si fos l’últim.

Progrés, progressar

Toni ens explica que hi ha el talent d’un esportista, però el que hem de mirar especialment és la seva capacitat per progressar. La diferència entre professionals de tots els esports la fa aquesta capacitat de treballar i de marcar la diferència no en el nivell intermedi, sinó en el nivell alt. Toni compara Rafa i Richard Gasquet quan tenien 15 anys i al mateix nivell. Poc després coneixem les trajectòries dels dos jugadors. Potser Rafa té més capacitat per progressar. Tot depèn del que realment vulgui fer cada persona.

Participa més quan no funciona

Aquesta és la remarcació que ha fet l’entrenador espanyol. Assenyala que els joves d'avui són molt bons quan les coses van bé, i quan les coses no van bé, no busquen canviar les coses ni intenten tàctiques diferents per trastocar el curs d'un partit. Compara jugadors joves amb un Roger Federer "sempre" present al circuit. El Roger juga molt bé en un bon dia i mai no juga malament quan té un mal dia. S’adapta, reflexiona, per adoptar el millor joc possible que molesti l’adversari. Potser tot això es pot aprendre amb el pas del temps, però els jugadors joves n’haurien de ser conscients.

Tenir un pla B

Tens el teu propi estil de joc, però hi ha vegades que jugaràs contra gent millor que tu, ja està. Independentment de tot, heu de tenir un pla B. Proveu, si el vostre joc no molesta els vostres oponents, proveu coses diferents; alenteix la pilota, juga més lobs ... intenta demostrar que provaràs les coses fins al final, i qui sap, un moment de debilitat dels teus oponents et donarà l'avantatge. Així seràs millor.

L’evolució del joc

Tant a tennis com a padel, el joc evoluciona i canvia. Al tennis és més com si pegui, encaixa molt millor, surt molt malament! A padel, també juguem cada cop més ràpid. Per a Toni, tot i que el joc evoluciona, no s’ha d’oblidar mai una cosa: la tàctica, per no entrar en un joc sense pensar-s’ho.

Precocitat

Per a Toni, no cal que siguis precoç per ser bo, ja sigui en l’esport o en la vida quotidiana. Alguns comencen molt aviat i altres comencen més tard. L’única diferència és que per arribar al mateix nivell s’haurà de treballar molt més.

Julien bondia

Julien Bondia és professor de padel a Tenerife (Espanya). Columnista i assessor, t'ajuda a jugar millor a través dels seus tutorials i articles tàctics/tècnics padel.

Sobre el mateix tema

etiquetes