L'entrenament del torneig és un tema que suscita acalorades discussions en el món del pàdel. Actualment, només està autoritzat des de competicions classificades P500, a diferència de totes les categories juvenils. Però aquesta restricció no deixa de plantejar preguntes. Per què limitar l'entrenament a nivells superiors, quan podria enriquir els tornejos d'aficionats?

Mario Cordero, jugador, entrenador i comentarista, ens dóna la seva opinió.

Una comparació sorprenent amb els esports d'equip

En altres disciplines d'equips, com el futbol o el bàsquet, l'entrenament és evident, sigui quin sigui el nivell. En futbol, ​​fins i tot al Districte (D4), els equips tenen entrenador. Per què seria diferent al pàdel, un esport que també es basa en la col·laboració i la convivència? És com si prohibissim l'entrenament dels jugadors del Districte, reservant-lo només per a competicions autonòmiques.

Regles que frenen l'esperit del pàdel

Els òrgans de govern, sens dubte, consideren que els tornejos que van des de P25 fins a P250 entren en el nivell amateur i, per tant, l'entrenament no seria necessari. Al meu entendre, prohibir l'entrenament en aquestes categories va en contra l'esperit amable i col·lectiu del pàdel, on donar suport als amics o als companys de joc podria enriquir l'experiència esportiva.

Una proposta senzilla i aplicable

Les regles vigents al P500 s'han d'estendre als tornejos d'aficionats. Això inclouria:

  • Inscripció prèvia dels entrenadors (màxim dos) abans de l'inici del torneig.
  • Una declaració nominativa abans de cada partit, per designar una única persona autoritzada per entrenar.

Aquestes mesures garantirien un marc clar, fins i tot per als tornejos amateurs. L'entrenament no es convertiria en una limitació per als organitzadors, alhora que permetria dinamitzar aquestes competicions.

Els arguments de la Federació Francesa de Tennis

La Federació Francesa de Tennis (FFT), que supervisa el pàdel a França, presenta diverses objeccions. Entre ells:

  • La por a l'entrenament remunerat no regulat. Tot i això, Mario Cordero subratlla que aquest fenomen ja existeix, sobretot a les competicions d'alt nivell.
  • Complicacions logístiques per als àrbitres, tot i que una gestió simplificada, com la proposada per a les categories amateurs, limitaria aquestes dificultats.

Crec que aquesta regla dels entrenadors al pàdel està influenciada per les regles del tennis, on l'entrenament està estrictament supervisat. Tanmateix, el pàdel, amb la seva dimensió amistosa i col·lectiva, requereix un enfocament diferent.

Un canvi necessari per al desenvolupament de l'esport

La data límit per al proper reglament, previst al maig, és una oportunitat per canviar aquestes normes. Autoritzar l'entrenament en categories d'aficionats seria una palanca important per al desenvolupament de l'esport. “ Fins i tot un entrenador amateur, sense experiència, pot aportar una energia i un ambient únics, potenciant la vessant col·lectiva del pàdel”.

Per què l'entrenament està autoritzat en tots els altres esports d'equip, però restringit en un esport tan dinàmic i accessible com el pàdel?

Franck Binisti

Franck Binisti va descobrir el pàdel al Club des Pyramides l'any 2009 a la regió de París. Des de llavors, el pàdel forma part de la seva vida. Sovint el veus recorrent França per cobrir grans esdeveniments de pàdel francès.