Avui dia, el pàdel gairebé sempre es juga a catifa polidaÉs la norma, l'estàndard. Però imagina't per un moment: què passaria si, com el tennis, el pàdel s'adaptés a altres superfícies? Herba, argila, durar...Terres amb característiques molt diferents, que ho canviarien tot. rebot, la Vitesse, la estratègia, els perfils dominants.
Aleshores, com seria el pàdel si cada superfície imposés les seves pròpies regles de joc? Quins jugadors podrien adaptar-se ràpidament a quina superfície? Ho vam provar.

L'herba: ràpida, relliscosa, imprevisible

Le gespa, és la superfície de la reflexosLa pilota vola, es queda baixa i els punts arriben a raigs. No hi ha temps per construir; cal reaccionar, anticipar-se i atrevir-se.
Els jugadors han d'estar de puntetes, preparats per saltar endavant i arribar ràpidament a la xarxa. robat esdevenen decisius, els intercanvis més curts, sovint imprevistos.

Jugadors com Paquito Navarro ou Juan Lebrón estarien en el seu element aquí. Els seus explosivitat, el seu instint i la seva creativitat encaixen perfectament amb l'atmosfera elèctrica d'un camp de gespa.

Una pista de pàdel en format Wimbledon amb gespa natural!

Argila: lenta, alta, estratègica

Aquí, és una altra música. argila ho alenteix tot. El joc esdevé més reflexiva, els punts s'estiren, les trajectòries guanyen impuls.
Els jugadors han de ser pacients, ben situats i capaços d'encadenar defenses fins al moment adequat per atacar.
Lliscades, globus treballats, canvis de ritme: aquí, juguem amb el tête.

En aquest registre, Federico Chingotto et Martin Di Nenno són models a seguir. Aquests dos saben defensar, esperar i castigar. Eficients i metòdics, serien formidables a terra ferma.

Cap als tornejos de pàdel sobre terra batuda: una revolució esperada?

El dur: estable, equilibrat, universal

Le durar, és el camí del mig. Ni massa ràpid ni massa lent. El el rebot és franc, velocitat controlada.
Aquesta superfície dóna una oportunitat a tots els estils: els atacants poden expressar-se, els defensors poden organitzar-se.

Jugadors com Arturo Coello ou Ale Galán brillarien aquí. Forts, complets, capaços de fer qualsevol cosa, tenen això versatilitat que s'adhereix a una superfície tan equilibrada.

Un joc de pàdel per inventar?

Canviar la superfície no és només canviar el terra. És repensar el jeu, obligant els jugadors a adaptar-se, a diversificar les seves armes.
Herba, terra, durar : tres camps, tres filosofies.
I si els circuits de demà oferís una barreja real? Pàdel multisuperfície, aquest pot ser el següent punt d'inflexió. Un pàdel més ric, més exigent... i més espectacular.

Sobre el mateix tema