El sistema actual de escales de punts i límits d'accés als tornejos de pàdel, especialment per P100 et P250, planteja preguntes. Aquestes competicions, pensades per oferir oportunitats als jugadors a la recerca de punts i experiència, avui en dia semblen perdre el seu objectiu. De fet, alguns P100 mostrar un nivell de joc massa elevat segons alguns jugadors, posant en dubte l'eficàcia dels criteris de participació actuals.

Un límit massa baix per al P100 i el P250?

Actualment, per participar en a P100, cal classificar-se més enllà del top 2000 francès. Aquest llindar, dissenyat per animar els jugadors principiants o intermedis, semblaria encara massa flexible. Tornejos P100 incloure jugadors a alt nivell competitiu, cosa que dificulta l'accés a aquestes competicions per a aquells als quals se suposa que es dirigeixen.

A més, la restricció per P250, que limita la participació als jugadors classificats a continuació top 500, amplifica aquest desequilibri. Entre el top 500 i top 2000, trobem jugadors de molt bon nivell, però que s'enfronten a tornejos P250 de vegades tan competitiu com les categories superiors. Resultat: els millors jugadors de P100 dubti a registrar-se P250, dissuadit pel alt nivell que es mostren en aquests tornejos.

Una necessària adaptació de les restriccions

La iniciativa de la FFT establir restriccions de participació P100 et P250 és en si mateix un enfocament rellevant. L'objectiu de segmentar les competicions per nivells permet oferir tornejos equilibrats. Tanmateix, aquestes restriccions, tal com es defineixen actualment, ja no tenen en compte el ràpid augment del nombre de acomiadat i jugadors competitius.

El pàdel està experimentant un fort creixement, i els criteris actuals, en particular el llindar de top 2000 per P100, no reflecteixen aquesta evolució. Aquesta discrepància genera a concentració de jugadors competitius en tornejos suposadament més accessibles, creant així diferències de nivell problemes i frustracions importants entre els participants.

Reajusteu per a un millor equilibri

Per mantenir l'objectiu inicial d'aquestes restriccions, esdevé imprescindible adaptar els llindars en funció de la densitat actual de jugadors. Per exemple:

  • Augmenteu el llindar d'accés a P100 a un rànquing més enllà top 3000, permetent una participació més àmplia de jugadors principiants o intermedis.
  • Augmenta la restricció P250 més enllà del top 700, per evitar massa competència en aquesta categoria.

Aquesta és, òbviament, l'opinió d'a modest jugador de pàdel, i aquesta demostració es podria matisar. Per exemple, es podria argumentar que com més augmenta el nombre de jugadors que participen en la competició, més nivell mitjà naturalment tendeix a disminuir.

També podríem destacar l'existència de P25, una categoria específicament adreçada a jugadors que vulguin iniciar-se en la competició. A més, aquesta opinió pot variar d'una regió a una altra, com alguns àrees geogràfiques són notòriament més competitius que altres.

La proliferació de tornejos de pàdel i el nombre de clubs porta inevitablement a una baixada de la mitjana general. En altres paraules, a categoria de nivell sembla que s'ha perdut. EL P100 d'ahir s'han convertit en el P250 avui, i així successivament.

Això planteja una qüestió important: encara hem d'enfortir-nos? limitacions d'accés a determinades categories per preservar un equilibri competitiu?

Benjamin Dupouy

Vaig descobrir el pàdel directament durant un torneig i, francament, al principi no em va agradar gaire. Però la segona vegada, va ser amor a primera vista, i des d'aleshores no m'he perdut cap partit. Fins i tot estic disposat a quedar-me despert fins a les 3 de la matinada per veure un final Premier Padel !

Sobre el mateix tema

etiquetes