Va ser la sorpresa de la primera volta al Greenweez Paris Major 2024: Fernando Belasteguin i Tino Libaak (TS12) són alliberats per Marc Quilez i Federico Mouriño. Una autèntica mala actuació, del primer torneig junts, d'aquesta parella, encara que prometedora sobre el paper.
L'endemà de la seva derrota, Fernando Belasteguin va tornar a aquesta immensa decepció, així com al final de la seva temporada... Això sí, el Rei Bela també va tornar a la seva no selecció amb la selecció argentina per al Mundial 2024.
Com et sents, mentalment i físicament?
Vam perdre a la primera ronda, un cop difícil de prendre però és una realitat. La meva realitat. La realitat de la meva actuació d'aquest any. Per primera vegada en no sé quants anys surto de la primera ronda sis vegades en la mateixa temporada…És un "bon" any perquè és el meu últim any com a jugador professional, però m'agradaria guanyar tots els partits que se m'arribin...
Malauradament, el nivell de pàdel que acabo de donar no és el que em permeti guanyar aquestes trobades. Així que tant de bo que en els sis tornejos que em queden des d'ara fins a finals d'any, puc jugar una mica millor... Treu el que podria ser l'ansietat i fer-ho tot per guanyar un partit més.
Quina és la teva relació amb Roland Garros?
Wilson em va convidar, mai havia vingut abans, el 2020, l'any del Covid, on es va jugar el torneig entre octubre i novembre. Quan vaig tornar i vaig veure el Philippe Chatrier, li vaig dir a Iñaki (Cabrera): “Espero que algun dia puguem veure el pàdel aquí“. Només veure-ho, No se m'havia passat pel cap que tindria l'oportunitat de jugar-hi…I un any i mig després, gràcies a Premier Padel i a la Federació Francesa de Tennis, hi juguem.
És un entorn únic...Estic molt content perquè, des d'on va començar la meva carrera, ara fa tres anys que toco en un lloc com aquest. No tenia cap dubte que l'esport seguiria evolucionant, com és ara. Hi ha més diners per als jugadors professionals, però jugant en un estadi així, és un somni que tenia abans dels darrers tres anys.
Us creieu que algun dia seria possible jugar en un lloc com Roland Garros?
No, mai. Va ser un gran regal per a la meva carrera.
Ho consideres un somni...
Per descomptat. A més, aquesta setmana hem estrenat una edició limitada del meu pala per França i jo havíem de triar una frase per posar-la a la raqueta. La cita que vaig triar és: "on culminen els meus somnis".
No hi ha millor lloc per jugar a pàdel.
Què et va motivar a acabar la temporada amb Tino Libaak?
És un jugador molt jove, versàtil que té possibilitats de guanyar punts. Al llarg de la meva carrera, sempre he buscat un estil de joc que m'ajustés.
Fins on pot arribar aquesta parella?
La nostra idea principal és ser competitius i acabar l'any junts. Ens queden sis tornejos junts: cinq Premier Padel i un FIP de platí que tocarem a Marbella.
Quin seria el teu major lament de carrera?
Al llarg de la meva carrera hi ha hagut tempestes on he hagut de prendre decisions en determinats moments que pensava que eren els adequats. Amb el temps i la retrospectiva, m'adono que m'he equivocat...que passa a tothom.
No em penedeixo de debò però vaig aprendre dels errors que vaig cometre al llarg de la meva carrera.
Quins són els vostres objectius ara per al final de la temporada? Et classifiques per a la Final del Màster?
De moment, estem lluny, parella 11 o 12 del circuit... Les Finals Màster semblen llunyanes. No només de punts, sinó també de joc no estic a prop de les primeres parelles, ni de les vuitens.
L'objectiu és augmentar una mica el nivell i acabar l'any jugant bé.
Encara que d'alguna manera, acabar la teva carrera a Barcelona seria ideal per a tu...
Sí, però estic molt lluny de les Finals Màster perquè no he acumulat prou punts per poder esperar-ho. El nivell de joc que he tingut aquest any no ha estat bo.
Ara anem a parlar de notícies amb la selecció argentina. Quin és el teu millor record amb l'equip?
Vull mantenir els sis mundials que vaig poder guanyar amb l'Argentina, sobretot l'últim que vam guanyar a Dubai. Vam tenir l'oportunitat de venjar-nos, després de perdre el 2021. Vaig conservar un gust amarg.
El 2022, guanyar l'últim partit, al tercer set, amb un 7/5, és un record molt bonic. No anar a aquesta darrera Copa del Món em fa mal, però estic aturant una sensació meravellosa després de Dubai.
Hauries preferit tenir aquesta última convocatòria o acabar amb aquest títol, el 2022?
Aquest any no m'han portat, he pogut parlar amb els entrenadors [Gaby Reca i Rodrigo Ovide] i els motius que em van donar va ser que no era el moment d'anar a aquest global. El van veure a la pista aquí a París. El meu nivell actual no és suficient per al de la selecció.
És una decisió a respectar però, més enllà d'això, la meva manera de pensar, que no canviarà mai, és que si vols jugar amb els millors, has de jugar com ells. No és el que faig aquesta temporada. Com a resultat, No m'estranya que no m'hagin escollit per a la selecció.
Què en penseu d'aquesta selecció, amb tants jugadors joves?
És una bona cosa perquè demostra que el pàdel només evoluciona. Que Espanya i Argentina segueixin estrenant jugadors cada cop més joves. Al meu entendre, L'Argentina té un molt bon equip.
Per veure l'entrevista sencera, aquí:
Va ser el seu germà qui un dia li va dir que l'acompanyés a una pista de pàdel, des de llavors, la Gwenaëlle no ha sortit mai de la pista. Excepte quan es tracta d'anar a veure l'emissió de Padel MagazineDe World Padel Tour… o Premier Padel...o els campionats de França. En resum, és una fanàtica d'aquest esport.