La  Federació Francesa de Tennis (FFT)  continua desenvolupant el seu contingut al voltant del pàdel amb la sèrie  "Dia de partit" , un format immersiu que s'endinsa en el cor de la competició, lluny dels focus d'atenció del més alt nivell.

A través d'aquests vídeos produïts i dirigits per  Eli Weinstein i Benjamin Waldbaum L'objectiu és clar: demostrar que la intensitat de l'esport no depèn de la classificació.
No cal ser el número 1 del món per experimentar emocions fortes. El pàdel amateur també explica històries.

En aquest episodi, la FFT segueix  Gregori Aznar , un jugador aficionat involucrat en una  P250 +45 , un nivell allunyat del circuit professional, però ric en emocions.

"Per què ens estem preocupant tant per un P250?"

Des dels primers segons, la pauta està marcada.

"Algú m'ha d'explicar algun dia per què ens preocupem tant per un P250."

Amb gairebé 40 anys, aquest publicista del País Basc encarna perfectament aquesta generació de jugadors apassionats, per als quals la competició continua sent un motor.

Un exfutbolista que també jugava a l'esquaix, va descobrir el pàdel gairebé per casualitat:

"Em vaig quedar completament encallat... es va convertir en una addicció gairebé diària durant més de set anys."

La càrrega mental, fins i tot a nivell amateur

Lluny de ser un simple passatemps, la competició amateur revela una  forta dimensió mental .

"El partit comença el dia abans. Potser noto les cames febles... tot es redueix a aquestes primeres sensacions."

Cada detall compta:
Primer vol, primer retorn, primera vibració.
Punts de referència mental que influeixen en la resta del partit.

El format del torneig, amb un estatus de  llavor 1 , afegeix més pressió:

"Quan ets a TS1, se suposa que has d'anar fins al final. Així que no et pots permetre cometre un error."

El vídeo alterna moments de joc i discussions a la banqueta, revelant la realitat del pàdel amateur:

comunicació constant, ajustaments tàctics, però també nerviosisme i espontaneïtat.

"Hem d'agafar la xarxa, no donar-los res, atacar-los."

El duet hi juga un paper central.
La seva parella, un amic de tota la vida, ofereix un equilibri complementari:

"Té molta força. Jo sóc més d'estil Belasteguin, més estructurat."

La competició com a motor de la vida

Més enllà del resultat, el que emergeix és el sentit mateix de la competició.

"Posa't a prova, supera els teus límits, aplica el que aprens... i mantén un esperit juvenil."

Malgrat el poc que hi ha en joc —una P250 amb poca recompensa—, la motivació roman intacta:

"Els diners del premi poden ser un problema... però el que volem són els records."

L'episodi conclou amb una victòria a la final, però el punt principal és en un altre lloc.

"El que em fa més feliç és haver guanyat amb ell. Ens coneixem des de fa 30 anys."

La resta... passa aquí:

Franck Binisti

Franck Binisti va descobrir el pàdel al Club des Pyramides l'any 2009 a la regió de París. Des de llavors, el pàdel forma part de la seva vida. Sovint el veus recorrent França per cobrir grans esdeveniments de pàdel francès.

Sobre el mateix tema