Després de la seva victòria a FIP Platí Mèxic, Alex Ruiz va esclatar a plorar al seu banc, aclaparat per l'emoció. Una escena que recorda la de Bordeus P2, on s'havia trencat de la mateixa manera després de la seva victòria a la semifinal amb Momo González davant Tello / Belasteguín.

Aquesta temporada no ha estat fàcil per a l'espanyol, marcada per canvis de socis i resultats irregulars. L'inici de la seva col·laboració amb Alex Arroyo va ser complicat, amb eliminacions als quarts de final a FIP Gold Lyona FIP Platinum Marbella, i a les P2 Newgiza. Tot i aquestes decepcions, Ruiz va continuar treballant per tornar a un bon nivell.

Aquesta victòria a Mèxic és tant més important que li permet embutxacar-se 250 punts i pujar al 16è lloc de la Cursa, sinònim de qualificació per Màster Final. Aquest moment d'emoció intensa a la banqueta reflecteix tant la satisfacció d'aquest èxit al final de la temporada com la consciència que encara continua a la carrera.

Benjamin Dupouy

Vaig descobrir el pàdel directament durant un torneig i, francament, al principi no em va agradar gaire. Però la segona vegada, va ser amor a primera vista, i des d'aleshores no m'he perdut cap partit. Fins i tot estic disposat a quedar-me despert fins a les 3 de la matinada per veure un final Premier Padel !

Sobre el mateix tema

etiquetes