Potser el clic es va fer durant els quarts de final. Davant Sillingo / Allemandi, Ale i Pablo van guanyar amb un 1/4 6/1 i no va ser culpa dels contraris que van mostrar bones coses. La semifinal es va jugar contra Bela / Tapia, que no són “pingüins”. I res a fer, un partit perfecte, molt ben gestionat, sense caiguda de velocitat ni concentració que va fer frustrar a Tapia. Bela es va trobar en fases del joc a les quals no estava o poc acostumat (excursions de primera mà).
La final seguirà la mateixa línia contra un notable parell de Chingotto / Tello però fràgil en el servei que els costarà la final. Ben fet.