Gianluca Vacchi: “Per a mi, Federer, Nadal o Djokovic són genis… però Bela ho era tot tres alhora en el pàdel”

Empresari, jugador apassionat i ambaixador natural de la disciplina, Gianluca Vacchi ja no amaga el seu amor pel pàdel. En una entrevista amb La Chiquita Padel, l'italià recorda la seva participació en tots els nivells del pàdel.

«No em pots ficar en una caixa.»

Emprenedor hiperactiu, Vacchi també és un jugador habitual, cada cop més involucrat en el desenvolupament del pàdel:

«No puc estar confinat a un sol rol. El meu compromís amb el pàdel és total, tant com a jugador com a emprenedor. A Miami tinc un club. El pàdel és la meva vida.»

L'italià, conegut a les xarxes socials per la seva exuberància, ha fet del pàdel un eix central de la seva activitat, sobretot amb el seu club a Miami , que ell descriu com "el més rendible del món per pista" . Ell afegeix:

«Només té quatre pistes, amb el sostre baix, però és un èxit perquè la gent hi va a peu. El públic de Miami és molt selecte, i això és el seu punt fort.»

Un model americà que s'ampliarà

Gianluca Vacchi veu en gran:

«Vull replicar aquest model a Nova York, Los Angeles o Aspen. Els Estats Units marquen les tendències. Si el pàdel s'enlaira allà, s'enlairarà a tot el món.»

Bela, l'amic i la llegenda

És impossible que Vacchi no esmenti Fernando Belasteguín , amb qui manté una sincera amistat:

"L'edat i el desgast li han passat factura, però ha aconseguit marxar com un rei," Premier Padel de Milà. Les llegendes han de marxar com llegendes. Per a mi, Federer, Nadal o Djokovic són genis... però Bela ho era tot tres alhora en el pàdel.”

El pàdel somniat de Vacchi: el smash de Tapia, l'elegància de Galán

Amb humor i admiració, Gianluca es presta a un joc de ficció digne de Space Jam :

«Si pogués robar qualitats als jugadors, agafaria les» L'èxit de Tapia , Les Les transicions de Coki Nieto , l' tecnicitat de Yanguas et l'elegància de Galán ".

I a la parella d'estrelles del circuit, Tapia / Coello , està ple d'elogis:

«Són com un Rembrandt en una sala d'exposicions. Tapia té més força, Coello més força, però junts desprenen una serenitat esbojarrada. Humils, senzills... és una unió increïble.»

Benjamin Dupouy

Vaig descobrir el pàdel directament durant un torneig i, francament, al principi no em va agradar gaire. Però la segona vegada, va ser amor a primera vista, i des d'aleshores no m'he perdut cap partit. Fins i tot estic disposat a quedar-me despert fins a les 3 de la matinada per veure un final Premier Padel !