Descobreix el viatge i els pensaments deAndrés Soriano, coordinadora de l'escola de pàdelAlhaurín de la Torre, que avui emmarca gairebé 500 estudiants, dividida entre nens i adults. Apassionat de l'esport i amb una gran experiència, comparteix el seu desenvolupament professional, les seves opcions professionals i la seva anàlisi de les transformacions de pàdel al llarg dels anys. També parla de la importància de les infraestructures i ofereix consells valuosos per a principiants, joves o adults.
És durant el Copa Internacional de Clubs Padel que vam poder descobrir l'Andrés.
Quins són els teus antecedents?
Tinc 46 anys. Tinc formació Magisteri d'Educació Física (ensenyament en educació física), després vaig estudiar a INEF (ciència de l'esport). També vaig obtenir un màster en pàdel i en golf. Vaig començar a treballar a l'ajuntament d'Alhaurín de la Torre cap a l'any 1999 com a monitor d'esport.
Com vas descobrir el pàdel?
Al principi, hi havia talussos de parets que es van construir fa uns 19 anys. Va ser una iniciativa innovadora al poble, perquè ningú coneixia aquests senders. Avui segueixo seguint cursos de formació per actualitzar els meus coneixements i formar instructors.
Com vas triar entre el golf i el pàdel?
Inicialment, m'interessava golf, sobretot per motius econòmics, però finalment, vaig triar el pàdel perquè m'hi sentia més còmode. Ara fa 15 anys que vaig agafar un pal de golf i m'hi dedico totalment pàdel.
Quines diferències veus entre el pàdel d'abans i el d'avui?
Des dels meus inicis, el pàdel ha evolucionat enormement. En el passat, era més un esport tècnic i estratègic, mentre que avui s'ha convertit en extremadament físic. Ara, si la pilota està mal col·locada, surt fàcilment fora dels límits. La preparació del jugador ara inclou nutrició, un entrenament físic, i fins i tot el suport psicològic. Aleshores, només la pràctica al camp era el focus de l'entrenament, però avui ens interessa tot el que envolta els jugadors.
Comences a ensenyar pàdel des de ben petit?
Sí, a la nostra escola acollim nens a partir dels anys 6 anys. Anteriorment, vam recomanar que els pares els presentessin primer tennis, ja que facilita la transició a pàdel desenvolupant la coordinació ull-mà. Encara que el raqueta difereix de la pala de pàdel, les bases segueixen sent transferibles, sobretot per a la coordinació.
Quins consells donaries a algú que s'inicia en el pàdel després de 20 anys?
Per a adults que comencen després 20 anys, recomano tenir paciència i treballar-hi tirs bàsics : dret, revés i volees. També és imprescindible practicar el parets et els finestres, perquè requereixen un bon posicionament i una lectura precisa de la pilota. Amb l'edat, l'aprenentatge pot ser més lent, però és important mantenir-se motivat.
Ens pots parlar de l'evolució de la infraestructura del club?
Vam començar l'any 2007 amb quatre vies a la paret, una autèntica novetat per al poble d'Alhaurín. Amb el pas del temps, el club va experimentar una forta demanda, i el 2016 hi vam afegir sis pistes noves, portant el nostre total actual a Pistes de 12. Tenim previst afegir tres cançons més aviat.
Per què mantenir els talussos a les parets?
Encara que les pistes en vidre són més estètics, les pistes Mur són els més utilitzats per a l'aprenentatge, ja que proporcionen una experiència de joc més consistent. A diferència del vidre, que absorbeix la humitat i pot frenar la pilota, la paret ofereix rebots regulars, que permeten un millor aprenentatge.
Franck Binisti va descobrir el pàdel al Club des Pyramides l'any 2009 a la regió de París. Des de llavors, el pàdel forma part de la seva vida. Sovint el veus recorrent França per cobrir grans esdeveniments de pàdel francès.