El gran Padel Bordeus va crear una "petita sorpresa" en arribar a la final del campionat francès interclubs 2025 al 4PADEL Estrasburg. Jean-Thomas Peyrou, fundador de la Acadèmia Jet i figura emblemàtica del Gran Padel Bordeus, repassa aquesta actuació, l'evolució del pàdel a França i els reptes del circuit professional.

Un final gairebé inesperat

Al principi, érem llavor 2 gràcies als nostres jugadors francesos que estan ben classificats al circuit. Però sobre el paper, no érem necessàriament els favorits. Alguns equips havien reforçat la seva plantilla amb molts jugadors espanyols. Estem pensant en particular Per a casa Padel et en tota Padel Sports, que va alinear jugadors formidables.

Durant els partits, el nostre equip ha sabut respondre. Vam vèncer Tom Polze Les Loges a l'inici de la competició, després el nivell va pujar un grau on vam guanyar un gran duel en contra La Bandeja Perigueux. A les semifinals ens vam enfrontar Per a casa Padel, un partit intens on Maxime Joris i Luis Hernández Quesada va actuar enormement contra Semmler i Zapata.

A la final vam desafiar la Sète Padel Club. Thomas Vanbauce i Simon Wagner va guanyar el seu partit, però Nicolas Rouanet i Clément Geens va perdre en dos tie-breaks en contra Garcia i Solbes. No vam aconseguir la victòria, però l'experiència va ser excepcional.

Una identitat de club preservada

Tenim una visió a llarg termini. El gran Padel és sobretot una acadèmia. Fa uns quants anys que entreno una desena de joves i el nostre objectiu és fer-ho desenvolupar els nostres propis talents. Sens dubte, hem contractat Luis Hernández Quesada et Clement Geens, però han integrat la nostra dinàmica, venen a entrenar amb nosaltres i participen activament en la vida del club.

No critico els clubs que porten espanyols, però volem mantenir una identitat forta i donar una oportunitat als nostres jugadors de l'acadèmia. Crec que reforça l'esperit d'equip i l'orgull de portar els nostres colors.

gran interclub pàdel 2025

L'auge del pàdel a França i els reptes del circuit

El pàdel està en auge, però estem arribant a un punt d'inflexió. Premier Padel volia professionalitzar el circuit, però alguns canvis recents, com la reducció del nombre de jugadors als tornejos, estan provocant tensions. Els jugadors de la top 20 mundial fins i tot han boicotejat alguns tornejos en resposta a les noves regles.

D'altra banda, sorgeixen circuits paral·lels, com ara l'A1 Padel que està marcant la seva empremta i atraient jugadors amb ofertes financeres atractives. El problema és que n'hi ha també molts altres tornejos, exhibicions, circuits secundaris, i això pot afectar la salut dels jugadors.

Hi ha una paradoxa entre el que diuen alguns jugadors i el que fan.

Hi ha una paradoxa. Alguns jugadors es queixen d'una agenda atapeïda, però al mateix temps estan fent exposicions lucratives. Entre torneigs Premier Padel, la món Padel Lliga, Hexagon Cup, Reserve Cup, viatges als EUA, Europa, Àsia, per no parlar d'altres esdeveniments patrocinats, es fa difícil físicament i mentalment.

L'ideal seria repartir millor les competicions i evitar que el circuit esdevingués una fàbrica d'efectiu on només els jugadors de top 10 aconseguir viure bé. Avui, fins i tot a 40è del món comme Luis Hernández Quesada està lluitant per rendibilitzar la seva temporada, la qual cosa és absurd per a un esport que s'està professionalitzant.

Jean-Thomas Peyrou: "El pàdel francès ha de mantenir la seva identitat i el Gran Padel és un bon exemple d'èxit"

Formació d'entrenadors: un nou repte

La idea de estructuració de la formació del coach és bo, sobretot en països on el pàdel encara s'està desenvolupant. Però imposar la certificació i restringir l'accés a la banqueta és problemàtic.

Un jugador hauria de ser capaç tria lliurement el teu entrenador, tant si és entrenador de pàdel, entrenador mental o fins i tot especialista en tàctica. En alguns casos, suport mental és més important que l'aspecte purament tècnic. Restringir l'accés a la banqueta als que tinguin un diploma validat per la FIP em sembla un mal plantejament. De moment, sabem molt poc què posarà en marxa la FIP, haurem de tenir paciència i observar què passa.

El futur del pàdel francès

Avui, a França, Blanqué i Leygue segueixen sent els favorits. Ho són fort i experimentat, i encara que puguin perdre un partit per malentès, de deu partits en guanyen nou.

Darrere, diversos jugadors empenyen, sobretot Dylan Guichard i Manuel Vives, Thomas Vanbauce i Maxime Joris, O Julien Seurin i Max Moreau. Per a les senyores, Alix Collombon i Léa Godallier romandre una osca per sobre. I m'oblido molt, sobretot entre els senyors, perquè la competició és molt dura.

El futur del pàdel francès també dependrà dels joves. Lucas Pillon, un jugador que entreno, n'és un exemple. Té talent, serietat i aviat es revelarà.

La qüestió del pàdel TFP

El bloqueig per part de France Compétences per fer reconegut el pàdel TFP és un escàndol. EL La TFP és vital per al desenvolupament del pàdel a França. Hi ha una greu escassetat de professors qualificats i molts clubs estan esperant. Fins i tot els joves han deixat la feina per cursar aquesta formació, i avui tot està bloquejat per decisió administrativa.

Espero que la situació es resolgui ràpidament, perquè si no, És tot l'ecosistema del pàdel francès el que corre el risc de patir-lo.

Franck Binisti

Franck Binisti va descobrir el pàdel al Club des Pyramides l'any 2009 a la regió de París. Des de llavors, el pàdel forma part de la seva vida. Sovint el veus recorrent França per cobrir grans esdeveniments de pàdel francès.