Encara tenen cares infantils, però ja han portat el metall a casa.
Medalla de bronze en equips i parelles aux Campionat del Món Júnior de Reus, Johan Peloux et Quentin Bernard junts representen la nova generació de Pàdel francès : apassionada, treballadora, una mica ruda i ja totalment enganxada al somni professional.
Pocs dies després del seu podi mundial, els dos joves jugadors francesos eren a Lióa FIP Platí, per a la seva primera prova internacional de debò. Un baptisme de foc contra l'Argentina Joan Balzola (256è) i el brasiler Francisco Gomes (311è), perduda per poc (7/6 6/4), però rica en lliçons.
Res que els desanimi: al contrari.

Una derrota útil a Lió

A la pista, en Johan i en Quentin es van mantenir ferms contra jugadors experimentats, acostumats a tornejos internacionals. "Vam perdre 7/6, 6/4... és frustrant perquè vam tenir un descans al primer quart", va sospirar en Johan, encara una mica molest però amb el cap clar. "Tot es redueix a alguns errors, una mica d'experiència també. És el nostre primer FIP, estem aprenent".
Quentin, per la seva banda, no ho amaga: "No vam jugar gaire bé, sobretot jo. Els rivals ho van gestionar bé".
Ho diu sense embuts, com un nen exigent que no posa excuses. Pageixen la derrota ràpidament. D'aquí a unes hores, ja seran de tornada a... Vichya Centre Nacional de Formació Padel (CNE), a tornar a treballar.

CNE de Vichy: el nou parc infantil

Des de la seva recent integració a la Centre Nacional de Vichy per a l'Educació Nacional, la seva vida quotidiana ha canviat completament.
Menys classes, més pàdel.
Dies marcats per entrenaments, sessions de vídeo, preparació física i consells d'entrenadors.
«Hem millorat molt des que som aquí», diu Quentin. «Hem» Joan (Juan Alday) que ve regularment, ens ajuda molt tàcticament, sobretot en els punts importants."
En Johan confirma: «Ens hi estem començant a acostumar, però és un canvi real. Hi ha més entrenament, menys distraccions, i això és exactament el que necessites per progressar».
A Vichy, també es creuen Olivier Guy de Chamisso, el seu jugador més gran, que s'acaba de classificar per a la taula final del FIP Platí amb Adrien Maigret.
Evidentment, inspira:
«Sí, et fa venir ganes», diu en Johan. «Hi estem pensant, jugar amb jugadors francesos experimentats en grans tornejos... arribarà».
Quentin hi està d'acord: "De moment, no hem tingut gaires oportunitats, però és un objectiu".

Inauguració del Centre Nacional d'Entrenament de Pàdel a Vichy: una nova oportunitat per al màxim nivell francès

Frens i ambicions

No tot és senzill. En Johan arrossega un problema de l'adductor Des del Campionat del Món, pateix una mena de tendinopatia que el molesta des de fa diverses setmanes. "Tinc un conflicte enqui-adductor i també un problema de maluc", explica. "Res greu, però cal controlar-ho".
Passarà per una fase de cures abans de tornar a P2000 de Nantes (amb Gautier Boutel), aleshores probablement un P1000 i potser un o dos FIP segons la seva forma.
Quentin, per la seva banda, aspira a un P1000 a Lió (si la lesió d'en Johan ho permet), el FIP Promeses París amb en Johan, després el P2000 des de Carquefou, aquesta vegada amb un altre company.
I quan se li va preguntar sobre els seus objectius per a les FIP Promises de París, que tindran lloc del 30 d'octubre al 2010, la resposta és senzilla:
"Guanyar."
Simple, cru, eficaç.

El futur del pàdel francès

À Reus, la seva doble medalla de bronze va enviar un missatge clar: la propera generació francesa està preparada.
La seva generació, la dels 2007-2008, arriba en un context més estructurat que mai.
Amb el Centre Nacional de Vichy per a l'Educació Nacional, la FFT ara té una eina real per ajudar els joves a arribar al nivell més alt i en Johan i en Quentin són dels primers a aprofitar-la al màxim.
«És una gran oportunitat», admet en Johan. «Podem entrenar dur, en bones condicions».
Els dos amics s'aferren al mateix somni: convertir-se en jugadors professionals, viatjar, jugar als tornejos més importants, viure d'aquest esport que els va captivar quan eren petits.
Saben que el camí és llarg, que la densitat global està explotant, però tenen aquella flama inconfusible: la dels jugadors que prefereixen passar els caps de setmana a les pistes en lloc de ser al sofà.

Parelles júnior mundials: Fonteny / Boronad, Barla / Lambert Agosti i Peloux / Bernard en bronze a Reus

Això només és el principi

Lió només era una prova, Reus una revelació.
Vichy, ara, serà l'obra.
Entre les ganes de treballar, el rigor de la CNE, i un seguici que creu en ells, Johan Peloux et Quentin Bernard tenen tot el que necessiten per créixer ràpid i bé.
I quan els deixem a la sortida del FIP Platinum de Lió, somrient, amb la bossa a l'esquena, un d'ells deixa anar amb un mig riure:
"La propera vegada, superarem les eliminatòries."
Ningú ho dubta realment.

Sobre el mateix tema