Alguns fan ganyotes, altres apreten les dents. Però en el pàdel també hi ha qui treu la llengua. Un reflex curiós, sovint inconscient, que també es pot trobar en altres disciplines... i que no està exempt de conseqüències.

Un reflex motor inconscient però comú

Traure la llengua durant un esforç motor precís és un fenomen ben conegut pels neuropsicòlegs. Els estudis han demostrat que aquest comportament està relacionat amb l'activació simultània d'àrees cerebrals implicades en la motricitat fina (mà, braç) i la coordinació orofacial. El professor Peter Hobson, en un estudi del 2012 (Royal Holloway, Universitat de Londres), ho explica així: "L'escorça motora utilitzada per a un gest tècnic pot interferir amb les àrees orofacials, causant aquest tipus de mimetisme".

Aquest fenomen està particularment estès entre els nens en la fase d'aprenentatge motor... i sembla que també entre alguns jugadors de pàdel molt concentrats.

Un tic que trobem en altres esports

Roger Federer en tennis, Michael Jordan en bàsquet i, més recentment, Rafa Nadal en les seves rutines són exemples d'atletes que han desenvolupat comportaments orofacials molt visibles. La llengua de Jordan que sobresurt mentre penetra completament a la cistella s'ha convertit en llegendària. La de Federer era més discreta, però sens dubte present durant els cops de dreta estesos.

Jugar a pàdel amb la llengua fora: tic nerviós o risc molt real? Jordan

En el pàdel, un esport que requereix precisió de moviment, explosivitat i coordinació ull-mà en un espai reduït, aquest tipus de reflex troba terreny fèrtil.

Al pàdel, molts jugadors van deixar anar la llengua en l'esforç, sovint sense ni tan sols adonar-se'n. El múltiple campió francès Bastien Blanque – sagrat per a sis vegades – no ho converteixis en un hàbit, però també juga de vegades amb la boca mig oberta, llengua lleugerament sortint. Un reflex aparentment inofensiu, però no exempt de risc. Donada la proximitat constant amb el seu company i els seus oponents, la vivacitat dels intercanvis i la rapidesa dels gestos, una pilota mal col·locada, una raqueta mal controlada o un simple desequilibri poden comportar conseqüències molt més greus que una simple ganyota.

Quins són els riscos? Possibles lesions i traumatismes

El problema és que, a diferència del tennis o del golf, El pàdel es juga en un entorn confinat, amb finestres, reixes, trets reflex a 10 cm de la cara... i de vegades cops mal controlats. Resultat: treure la llengua durant un partit t'exposa a un risc real de lesió.

Les principals possibles complicacions:

  • Laceracions un xoc d'una raqueta, una pilota o una caiguda amb una mossegada reflexa pot causar un tall greu a la llengua.
  • Secció parcial : s'han registrat casos clínics en esports de combat o fins i tot en rugbi, on la llengua ha estat mossegada violentament durant un impacte.
  • Hematomes i edemes Dolorós, de vegades molest per respirar o parlar.

Segons un estudi publicat a Revista de Cirurgia Oral i Maxil·lofacialEls traumatismes linguals representen entre el 5 i el 10% de les lesions orals en els esports, especialment entre adults joves i en esports d'alta intensitat.

Què fer?

1. Conscienciació : sovint és un automatisme inconscient. Veure vídeos de partits t'ajuda a adonar-te'n.

2. Treball mental i postural : un coach pot ajudar a canalitzar la tensió nerviosa de manera diferent (respiració, relaxació de les mandíbules, concentració visual).

3. Com a últim recurs: porteu un protector bucal – una solució més radical, però de vegades utilitzada en atletes propensos a mossegades o bruxisme.

I si fos un estil assumit?

Alguns jugadors gairebé ho converteixen en una característica distintiva. Treure la llengua esdevé la seva manera de canalitzar la intensitat. Però cal reconèixer que, tot i que poden no ser perillosos en tots els punts, l'estil de "llengua fora" és especialment... no sempre gaire fotogènicLes imatges fixes de jugadors concentrats, amb la boca oberta i la llengua fora, poden ser divertides a cor, excepte quan acaben a la portada d'un torneig.

Traure la llengua mentre es juga a pàdel no és només un tic inofensiu. És un senyal de tensió, un automatisme motor documentat... però també un risc evitable en un esport on el contacte accidental és freqüent. Així doncs, per protegir la llengua, el millor és guardar-la... a la butxaca (o millor dit, ben calenta a la boca).

Equip Padel Maig

l'equip Padel Magazine porta des del 2013 intentant oferir-vos el millor del pàdel, però també enquestes i anàlisis per intentar entendre el món del pàdel. Del joc a la política del nostre esport, Padel Magazine està al vostre servei.

Sobre el mateix tema

etiquetes