Abans de convertir-se en el número u del món en pàdel, Juan Lebrón va créixer en un petit poble andalús, en una família modesta però unida. En una entrevista íntima amb Josep Pedrerol a el Xiringuito TV, recorda els seus inicis, el seu temperament competitiu i el moment en què ho va deixar tot per seguir el seu somni.

4 cafès al dia i un temperament elèctric

Des dels primers minuts de l'entrevista, la pauta està marcada. Juan Lebrón, de 29 anys, no es pot estar quiet.

"Prenc de quatre a cinc cafès al dia. Sí, estic una mica nerviós", somriu.

Dins i fora del camp, el natural de Martín de la Jara insisteix en la intensitat constant: "Crec que no es pot jugar sense intensitat. Avui dia, en l'esport, si no estàs completament compromès amb l'entrenament, no tens cap possibilitat".

També reconeix que l'aspecte físic ha tingut prioritat sobre el talent, tot i que creu que el jugador complet és aquell que posseeix tots dos. "Si tens talent i aspecte físic, pots arribar a ser el número u del món. Com jo ho vaig ser".

Una família treballadora, entre el formatge i les joies

Nascut en un poble de 2 habitants a Andalusia, Juan Lebrón explica amb emoció la història dels seus pares. "El meu pare era venedor ambulant. Venia formatge i pernil. També treballava amb el meu avi al camp".

«Els meus pares van fer tot el possible perquè els meus germans i jo tinguéssim una infància perfecta. Ho van aconseguir. Són els meus dos ídols.»

El seu pare, Matías, també exfutbolista i president d'un club local, va descobrir el pàdel després de traslladar-se al Port de Santa María. "Es va envoltar de bons amics. I allà va ser on vaig descobrir el pàdel, seguint-lo".

La humilitat familiar encara l'acompanya avui: "El meu pare, la meva mare, els meus germans... tothom és treballador. I jo sóc treballador en l'esport".

Juan Lebrón: "Galán em va decepcionar en el pitjor moment"

Una obsessió: el pàdel

Lebrón confessa estar completament absorbit per aquest esport. "Estic molt obsessionat. Guanyar, perdre, entrenar... tot està relacionat amb el pàdel".

Aquesta obsessió va de bracet amb una dificultat per perdre: "No m'agrada perdre. De debò que no. Em costa molt".

Darrere d'aquesta passió s'amaga una forta decisió: als 15 anys, en Joan va decidir deixar els estudis. "Recordo molt bé el dia que li ho vaig dir a la meva mare. Érem al cotxe. Em va donar una bufetada com mai oblidaré!"

Després el va seguir una psicòloga educativa, que va tenir un paper clau: "Va dir a la meva mare i a la meva germana: 'El vostre fill no continuarà els seus estudis. Vol ser atleta'. I era veritat. N'estava convençut".

Del futbol al pàdel: un canvi decisiu

Abans d'especialitzar-se en pàdel, Lebrón també era un bon jugador de futbol. "Jugava a l'interior i a la pista gran. Ho vaig fer bé en tots dos".

Però és l'ambient dels tornejos de pàdel el que marca la diferència: "Vam agafar l'autobús amb els instructors cap a Madrid, Badajoz o Màlaga. Vam viure moments màgics. Els entrenadors eren com els nostres pares".

Un record inusual em torna a la ment: "Teníem un gos. Li tirava pilotes al jardí. Es va escapar diverses vegades. Jugàvem amb ella tot el temps".

Madrid, 17 anys, sol i decidit

Als 17 anys, en Joan va decidir deixar la seva família per anar a Madrid. "Sabia que havia d'anar-hi per triomfar. A Madrid hi ha els millors jugadors, els millors entrenadors, de tot".

Va ingressar en un internat esportiu amb altres joves talents, inclosos aspirants al Reial Madrid. "Els dos primers mesos, trobava a faltar els meus pares. Però després em vaig sentir lliure. Ens van deixar gestionar els nostres propis horaris."

Inicialment estudiós, va acabar faltant a classe per entrenar encara més. "Em vaig adonar que podia fer alguna cosa més important amb el pàdel. Així que hi vaig posar tota la meva energia".

Una elecció arriscada, que accepta plenament: "Els meus pares van fer molts sacrificis pels meus estudis. Els va costar veure'm parar. Però jo sabia el que feia".

Juan Lebrón, amb la seva herència familiar, el seu instint guanyador i la seva determinació inquebrantable, encarna un perfil únic en el món del pàdel. Els seus primers anys de vida, plens de futbol, ​​venda de formatges i sacrificis familiars, aporten nova llum a la carrera d'un campió extraordinari.

Per veure el vídeo en castellà:

Franck Binisti

Franck Binisti va descobrir el pàdel al Club des Pyramides l'any 2009 a la regió de París. Des de llavors, el pàdel forma part de la seva vida. Sovint el veus recorrent França per cobrir grans esdeveniments de pàdel francès.

Sobre el mateix tema

etiquetes