Un esport en auge, el pàdel pretén ser accessible, amable, intergeneracional... i inclusiu. Fàcil de jugar, divertit i sovint mixt, atrau cada cop més dones arreu del món. Tanmateix, si mirem més de prop les estructures professionals, mediàtiques i econòmiques, El pàdel continua sent profundament desigualAleshores, per què aquest esport tan modern reprodueix els mecanismes clàssics d'exclusió de l'esport femení?
Un esport que ho té tot per complaure a les dones... en teoria
El pàdel compleix tots els requisits per ser un esport accessible: menys exigent físicament que el tennis, basat en la tàctica, el posicionament i el joc d'equip. És sovint percebut com més afectuós i més juganer, cosa que la converteix en una excel·lent porta d'entrada a la pràctica esportiva, especialment per a les dones que estan poc representades en els esports de raqueta.
En els clubs, la tendència està canviant. Moltes estructures ara ofereixen franges horàries reservades, De curs per a principiants, o fins i tot tornejos exclusivament femeninsA nivell local, les iniciatives es multipliquen per animar les dones a sortir a les pistes.
Però a escala professional, l'observació és més amarga.

El pàdel professional continua dominat pels homes
Durant anys, El pàdel professional ha continuat sent un negoci d'homes. La World Padel Tour (WPT), creada el 2013, com a mínim tenia l'avantatge d'incloure categories femenines des del principi, però sense donar-los mai el mateix espai mediàtic o financer que als homes.
Encara pitjor, quan Premier Padel es llançarà el 2022, es creu que el circuit femení s'alinearà amb el masculí, sobretot amb aquest fort suport institucional de la Federació Internacional de PadelHem d'esperar. 2024 perquè les dones finalment puguin participar al Major obrir francèsSimbòlicament, Premier Padel no dóna realment exemple.
Una flagrant infrarepresentació mediàtica
Els reflexos, Les entrevistes, Les documental, Les retransmissions...estan majoritàriament dedicades als homes. Tanmateix, el nivell femení és molt alt. Jugadors com Ariana Sánchez, Paula Josepmaria, Gemma Triay, Bea González, Delfina Brea o Tamara Icardo no tenen res a envejar dels seus homòlegs masculins.
El seu joc, sovint més tàctic, més precís i més llegible, ofereix una riquesa estratègica de vegades superior a la potència dels intercanvis masculins. Però malgrat aquestes qualitats tècniques, El pàdel femení continua marginat en l'espai mediàtic.

Estan sorgint iniciatives per reduir la bretxa
Davant d'aquestes desigualtats, iniciatives individuals i col·lectives busquen retornar la visibilitat al pàdel femeníA les xarxes socials, influencers i col·lectius com "Padel noia”, “Dones que Padel" o alguns entrenadors esportius promocionen jugadors, comparteixen sessions d'entrenament, organitzen partits i generen interès entre els nous jugadors.
Als clubs, cada cop més Tornejos 100% femenins s'organitzen els campionats mixtes estan millor supervisades, i les lligues regionals comencen a donar una un lloc més just per a les competicions femenines.
Algunes federacions nacionals, com la FFT a França, també treballen per aconseguir un millor equilibri pel que fa a l'accés, la representació i el desenvolupament dels jugadors joves.
El pàdel, un vector d'emancipació?
El pàdel podria convertir-se en un espai d'emancipació per a les dones que no han trobat el seu lloc en els esports tradicionalsLa seva estructura, el seu esperit d'equip, la velocitat de progressió que permet i la seva amabilitat poden fer que sigui una forta palanca per a la inclusióPerò això no passarà sense compromís.
Perquè si el pàdel realment vol encarnar un esport del seu temps, encara ho ha de fer encara hi ha un llarg camí per recórrer perquè les dones hi tinguin tot el seu llocLa pilota és a la teulada dels organitzadors, els mitjans de comunicació, els patrocinadors... però també i sobretot dels mateixos professionals, que han de ser més nombrosos per fer-se sentir.
