Es va equivocar el programa “Les douze coups de midi” sobre els orígens del pàdel? Ho hem comprovat.

A l'espectacle Els dotze cops del migdia del 4 de juliol de 2025, presentat per Jean-Luc Reichmann a TF1, una pregunta va divertir el públic mentre qüestionava els entusiastes del pàdel:

"Com se li va acudir aquesta idea a l'inventor del pàdel, un esport de raqueta molt de moda?"

Es van proposar dues respostes:
– «No li agradava gaire córrer.»
– «No hi ha lloc al jardí» (resposta presentada com a correcta)

Però, tot i que aquesta explicació pot semblar trivial, està basada en una història real, encara que simplificada en excés. El pàdel no va aparèixer només en un camp petit: és el resultat d'un projecte familiar, pensat, codificat i també en part influenciat per una dona decisiva, Viviana Corcuera.

Contràriament al que penses, no va ser Acapulco...

Exclusivament, Padel Magazine va anar a buscar els orígens d'aquest esport. I veuràs que la història que diu que tot va començar a Acapulco no és realment certa.

El 2023, vam entrevistar Enrique Corcuera, fill de l'inventor d'aquest esport que porta el mateix nom! Aleshores ens va submergir en la VERITABLE història d'aquest esport, la història del qual ha estat de vegades revisitada, doblegada, arranjada o transformada...

Enrique Corcuera Jr.: "El meu pare no es creuria els seus ulls!"

Fins i tot abans d'Acapulco, Enrique Corcuera ja experimentava amb jocs de paret a casa seva a Estipac (a l'estat de Jalisco, Mèxic). En un frontó reformat, hi muntava una xarxa i jugava amb els seus amics. Era una pista tancada, ja de petites dimensions (uns 20 x 10 metres). Podríem dir-ne llavors pàdel? No, realment no. Però està clar que la història del pàdel i els seus grans inicis són més subtils.

Enrique Corcuera i Las Brisas: un context propici a la invenció

El 1969, a la ciutat costanera de Las Brisas, Acapulco, l'empresari Enrique Corcuera volia jugar a tennis a casa. Però la disposició de la seva propietat, inclinada i envoltada de vegetació, feia impossible construir-hi una pista tradicional.

Per tant, va decidir construir un camp més petit (20 x 10 metres). Per evitar que les pilotes s'escapéssin entre els arbustos o rodessin costa avall, va envoltar la pista amb murs i tanques. El que inicialment era un compromís logístic acabaria convertint-se en un nou esport.

Viviana Corcuera, cocreadora a l'ombra

El que poques històries recorden és que la dona d'Enrique, l'argentina Viviana Dellavedova de Corcuera, va tenir un paper clau en la creació del pàdel.

Ex Miss Argentina, atlètica i culta, la Viviana juga regularment en aquest camp amb el seu marit. Però sovint es queixa d'haver de córrer i recuperar les pilotes que es perden. En part, va ser per a ella que l'Enrique va fer construir els murs.

La Viviana confiaria més tard:
"Si la pilota tocava un arbre, dèiem que era just... Així que vam acabar tallant els arbres per deixar de fer trampa."

Aquesta preocupació per limitar els esforços innecessaris, per mantenir la pilota dins d'un marc definit i per inventar un joc més accessible i fluid, és a l'origen mateix del que esdevindrà el pàdel.

El primer llibre de regles: un gest fundacional

Lluny de simplement jugar, Viviana Corcuera va prendre la iniciativa de redactar les regles oficials del joc, estructurar els debats i establir les bases d'aquesta nova pràctica. (Cal destacar que el fill creu que aquestes regles van ser desenvolupades per dues persones, cosa que Viviana sens dubte confirmaria.)

Ella diu:
"Vaig escriure les primeres regles del pàdel, perquè tot anava en totes direccions... Així que el 1969, em vaig asseure, vaig mesurar, vaig pensar en l'alçada de les parets, les zones de servei, la mida de la xarxa... i vaig escriure un petit llibret (nota de l'editor: que es diria el Pàdel Corcuera). Li vaig regalar a l'Enrique pel seu aniversari."

regles de pàdel llibre de pàdel Corcuera

Aquest llibret manuscrit, sovint esmentat com el primer text que codifica el pàdel, estableix els fonaments del joc:
– servei per sota la mà, després de botar a terra
– només es permet un rebot per intercanvi
– ús actiu de parets (com en l'esquaix)
– exclusivament partit de dobles
– Parcel·la de 20 × 10 m
– i un sistema de puntuació similar al del tennis

Un joc divertit i amigable, dissenyat per unir la gent

La Viviana també parla de l'ambient que regnava al voltant del pàdel emergent:
«El pàdel és meravellós perquè uneix a tothom. Famílies, amics, nens. Riem, ens prenem el pèl... I després, al final, prenem una copa de tequila. D'això es tracta el pàdel.»

Aquest desig de crear un joc social, fàcil de jugar, sense barreres d'edat o condició física, es troba avui en l'explosió mundial del pàdel.

Viviana Corcuera: "El meu marit és l'inventor del pàdel"

Marbella, Buenos Aires: la difusió d'una idea

El 1974, un amic del matrimoni Corcuera, el príncep Alfons de Hohenlohe, va descobrir el joc a Las Brisas. Enamorat, va fer construir dues pistes al Marbella Club d'Espanya, adaptant lleugerament les regles i obrint el joc al seu cercle d'aristòcrates i artistes.

Un any més tard, el 1975, va ser el torn de l'argentí Julio Menditeguy, un antic pilot de curses i empresari, de portar el pàdel a Buenos Aires. En pocs anys, el pàdel es va convertir en un fenomen a Espanya i després a l'Amèrica Llatina.

Set fets que no coneixes sobre la història del pàdel!

I la primera proposta de tot això?

Malauradament, després de la mort d'Enrique Corcuera el 1999, la propietat de Las Brisas es va vendre. La parcel·la original va ser enderrocada i substituïda per una piscina. Avui dia, no hi ha cap rastre físic d'aquest rastre fundacional, a part de fotos d'arxiu i el testimoni de Viviana.

Aleshores, va ser correcte el programa?

Al rodatge de "Les douze coups de midi", es va acceptar la resposta "No hi ha lloc al jardí". És històricament precisa, però reduccionista.

Perquè en realitat:
– Sí, el terreny no permetia una pista de tennis a Las Brisas. Però, tenim raó en prendre Acapulco com a punt de partida per als inicis del pàdel?
– Però sobretot, el desig d'Enrique i Viviana era fer el joc accessible, divertit, sense esforços innecessaris.
– I això és precisament el que va fer que el pàdel fos únic

La famosa resposta "No li agradava gaire córrer" no és, doncs, tan falsa com sembla.

La història del pàdel no es pot explicar sense esmentar la parella Corcuera.
Si l'Enrique va tenir la idea del terreny, també va ser la Viviana qui li va donar part de la seva ànima:
– codificant el joc
– adaptant-ho a una pràctica familiar
– pensant en un esport divertit, social i innovador

Fins i tot si aquí també la història és més completa que això, amb altres col·laboradors, inclosa una família coneguda a França, els Nallés... ho explicarem en una futura columna.

Franck Binisti

Franck Binisti va descobrir el pàdel al Club des Pyramides l'any 2009 a la regió de París. Des de llavors, el pàdel forma part de la seva vida. Sovint el veus recorrent França per cobrir grans esdeveniments de pàdel francès.