Le Padel naixeria, segons Sánchez-Alcaraz Martínez[1], a Mèxic el 1969, i inventat per l’empresari Enrique Corcuera. Aquest darrer, que volia construir una pista de tennis al voltant de casa seva i amb un espai insuficient, hauria construït un camp de 20 metres per 10 amb parets d’una alçada de 3-4 metres. Per tant, hauria adaptat les normes i l'equipament. Va decidir continuar jugant amb un rebot a terra després que la pilota impactés contra una paret i va canviar les raquetes de tennis amb una corda per una raqueta de fusta.

Feu-vos membre PADEL MAGAZINE

Abans, el tennis prenia altres formes i s'aproximava a la padel inventat per Enrique Corcuera. La primera forma, anomenada "Pàdel", va ser inventada pel reverent nord-americà Franck Beal, que va fer modificacions en una pista per ensenyar tennis als nens. Així, va reduir la mida del camp per la meitat, va introduir una bola d’escuma i una raqueta de fusta. Aquesta versió va ser molt popular a Michigan i sobretot entre famílies més modestes que no es podien permetre el luxe de construir una pista de tennis. El 1922 es va establir un torneig de pàdel i l'any següent les regles van ser aprovades per la USPTAC (United States Paddle Tennis Association). Així, aquest esport s’ha practicat a tot el país.

Mentrestant, a finals de la dècada de 1920, Freseddenn Blanchardy i James Cosswell van fer algunes modificacions per millorar la pràctica i poder practicar a l’hivern. Així, el "tennis de plataforma" va néixer al districte de Scarsdale, a Nova York. L’objectiu era permetre als joves del barri que no es poden permetre el luxe d’anar a clubs coberts a practicar esport a l’hivern, fins i tot a la neu. Per a això, van crear un sistema de plataformes per poder eliminar la neu acumulada amb més facilitat. Molt ràpidament, es van fer canvis: l’addició d’una tanca al camp, un joc de doblet, una pilota de goma i raquetes més petites. Aquesta pràctica ha permès substituir el tennis a molts estats dels Estats Units durant els períodes de tardor-hivern.

Feu-vos membre PADEL MAGAZINE

Tanmateix, la versió que va ser acceptada per la Federació Internacional de padel és la d’Enrique Corcuera, el primer citat en aquesta secció. Aquest esport va ser importat a Espanya per un dels seus amics, Asfonso de Hohenlohe, que li va agradar. Els primers cursos d’espanyol es van crear al Marbella Club i van tenir un èxit molt ràpid.

El 1975, el milionari argentí Julio Menditengui, un visitant freqüent de Marbella, va ser testimoni de l'èxit de la padel i va decidir importar-lo a l'Argentina. En pocs anys, el padel es converteix a Argentina el 2º l’esport més popular del país, amb més de 4 milions de participants i 10 classes. Aquest esport es va expandir ràpidament a Brasil, Uruguai, Xile i Paraguai.

[1] SANCHEZ-ALCARAZ MARTINEZ Bernardino Javier, “Historia del padel = Història de Padel", Materials per a la Historia del Deporte (n ° 11), 2013

https://www.upo.es/revistas/index.php/materiales_historia_deporte/article/view/800

Pierre Lemonnier

Pierre va estudiar STAPS i va validar un màster en gestió esportiva després d’haver estudiat a Reims, Frankfurt i Lille. Vaig descobrir el padel el 2014 durant el meu any Erasmus a Frankfurt gràcies a un amic espanyol. Maleït és bo padel !

Sobre el mateix tema