Abans, el tennis prenia altres formes i s'aproximava a la padel inventat per Enrique Corcuera. La primera forma, anomenada "Pàdel", va ser inventada pel reverent nord-americà Franck Beal, que va fer modificacions en una pista per ensenyar tennis als nens. Així, va reduir la mida del camp per la meitat, va introduir una bola d’escuma i una raqueta de fusta. Aquesta versió va ser molt popular a Michigan i sobretot entre famílies més modestes que no es podien permetre el luxe de construir una pista de tennis. El 1922 es va establir un torneig de pàdel i l'any següent les regles van ser aprovades per la USPTAC (United States Paddle Tennis Association). Així, aquest esport s’ha practicat a tot el país.
Mentrestant, a finals de la dècada de 1920, Freseddenn Blanchardy i James Cosswell van fer algunes modificacions per millorar la pràctica i poder practicar a l’hivern. Així, el "tennis de plataforma" va néixer al districte de Scarsdale, a Nova York. L’objectiu era permetre als joves del barri que no es poden permetre el luxe d’anar a clubs coberts a practicar esport a l’hivern, fins i tot a la neu. Per a això, van crear un sistema de plataformes per poder eliminar la neu acumulada amb més facilitat. Molt ràpidament, es van fer canvis: l’addició d’una tanca al camp, un joc de doblet, una pilota de goma i raquetes més petites. Aquesta pràctica ha permès substituir el tennis a molts estats dels Estats Units durant els períodes de tardor-hivern.
Tanmateix, la versió que va ser acceptada per la Federació Internacional de padel és la d’Enrique Corcuera, el primer citat en aquesta secció. Aquest esport va ser importat a Espanya per un dels seus amics, Asfonso de Hohenlohe, que li va agradar. Els primers cursos d’espanyol es van crear al Marbella Club i van tenir un èxit molt ràpid.
El 1975, el milionari argentí Julio Menditengui, un visitant freqüent de Marbella, va ser testimoni de l'èxit de la padel i va decidir importar-lo a l'Argentina. En pocs anys, el padel es converteix a Argentina el 2º l’esport més popular del país, amb més de 4 milions de participants i 10 classes. Aquest esport es va expandir ràpidament a Brasil, Uruguai, Xile i Paraguai.
[1] SANCHEZ-ALCARAZ MARTINEZ Bernardino Javier, “Historia del padel = Història de Padel", Materials per a la Historia del Deporte (n ° 11), 2013
https://www.upo.es/revistas/index.php/materiales_historia_deporte/article/view/800