Amb només 20 anys,  Pablo Cardona  s'ha convertit en un dels joves jugadors més prometedors del circuit professional. Després d'explotar al costat de Paquito Navarro, ara juga amb el jugador del Mèrida  Leo Augsburg , una associació jove, explosiva... i ja temuda. En una entrevista concedida a Marca, l'espanyol rememora els seus inicis, les seves ambicions i les seves reflexions sobre el món del pàdel actual.

Un inici de temporada de somni

Dels tres primers tornejos del 2025,  Cardona i Augsburger  colpejar fort: van eliminar les dues millors parelles del moment,  Coello / Tapia  et  Xingotto / Galán . Per a Pablo, aquesta progressió no és d'estranyar: "Sabia que érem capaços de guanyar a tothom. Tenim poc temps d'entrenament, però des de la pretemporada les sensacions eren molt bones".

Tot i això, insisteix en la dificultat d'enfrontar-se a parelles de primer nivell: "Contra Coello i Tapia no s'ha de fixar en una sola estratègia, perquè la poden canviar cinquanta vegades en un partit. Ens vam centrar en l'agressivitat, agafar la xarxa, i va funcionar".

Una complementarietat evident amb Augsburger

Tot i començar fora del top 8, Cardona no veu la seva opció d'incorporar-se a Leo com un pas enrere. "Amb Paquito vaig acabar jugant malament. Estava frustrat, ja no gaudia. Amb Leo ens complementem de meravella. És la millor opció a llarg termini". Accepta la seva necessitat d'estabilitat, però es manté lúcid sobre els perills del circuit: "A curt termini, seguim junts. En pàdel, tot pot canviar molt ràpidament".

De la frustració a la reconstrucció

Si admet haver tingut un "punt de mira" amb Paquito Navarro, Pablo reconeix que aquest període també va destacar les seves debilitats: "Vaig ser irregular, vaig cometre massa errors no provocats. No es pot guanyar contra els millors fent 15 o 20 errors no forçats".

També esmenta la manca de plaer: "Vaig jugar sense confiança. Sabia que havia de millorar, però no ho podia fer. Fins i tot vaig perdre el gust per la competició". Va ser especialment aquest període difícil el que el va convèncer de canviar de projecte per rellançar la seva carrera.

Objectius: 8 primers i finals del Tour

Per aquesta temporada,  Cardona apunta clarament a un lloc entre les vuit millors parelles  del circuit. El seu objectiu individual? Torna a participar a la Final Màster. També vol demostrar que és capaç d'actuar en totes les superfícies: "Diuen que estem especialitzats en vies ràpides, però estem avançant. A Miami, una pista més lenta, vam plantar cara a Lebrón i Stupa".

Una mirada lúcida al futur del pàdel

Sobre les tensions actuals entre circuits i jugadors, Pablo es mostra optimista: "La incertesa hi és, però finalment s'estabilitzarà. El pàdel creix molt ràpid, potser massa, però la fletxa apunta cap amunt". Creu que les desavinences són normals en un esport en transició, però insisteix en la necessitat d'unir-se de cara al futur.

Cap sobre espatlles

Preguntat per si l'èxit li ha pujat al cap, Pablo respon sincerament: "Potser després d'un bon resultat, però el pàdel et posa ràpidament al teu lloc". També confia la seva necessitat de tornar a les seves arrels: "Quan estic cansat mentalment, torno a Mèrida. És el meu lloc màgic per carregar les piles".

Malgrat la seva jove edat,  Pablo Cardona mostra una maduresa impressionant , una lucidesa rara i una ambició assumida: "El meu objectiu és arribar al màxim. Si això em porta al número 1, genial. Però no és una obsessió. Vull progressar, sempre".

Benjamin Dupouy

Vaig descobrir el pàdel directament durant un torneig i, francament, al principi no em va agradar gaire. Però la segona vegada, va ser amor a primera vista, i des d'aleshores no m'he perdut cap partit. Fins i tot estic disposat a quedar-me despert fins a les 3 de la matinada per veure un final Premier Padel !

Sobre el mateix tema

etiquetes