Només 15 anys, Paula Ferran, 169è del món, ja encarna una sòlida esperança per al pàdel internacional. Entrenat per Pablo Loza Pinillos i recolzat per Agustín Gómez Silingo – sobrenomenat (no sense ironia) "La Bèstia" – la jove espanyola va guanyar la seva primer títol del circuit FIP en abril última Bronze FIP de SetúbalUna actuació que confirma la seva precocitat, ja vista dues setmanes abans durant la FIP Plata de Bandol, on va arribar als vuitens de final amb la selecció portuguesa Clarinha Santos.

Bandol: un partit frustrant però encoratjador

Entrevistada a Bandol, Ferran repassa el seu partit contra Sandra bellver et Laia Bonilla :
"El partit va ser complicat, però molt ajustat. Vam tenir oportunitats, però no vam ser capaços de convertir-les. A aquest nivell, contra jugadores experimentades com la Sandra i la Laia, el més mínim error costa car."
Ella afegeix amb lucidesa:
"Tenen més experiència. No és el mateix tenir 15 anys i enfrontar-se a noies que fa anys que juguen."

Vivint entre el pàdel, els estudis… i l'adolescència

Malgrat la seva curta edat, la Paula porta una vida adulta:
"És difícil perquè encara tinc 15 anys. He de continuar els meus estudis i entreno molt. Durant la setmana faig les dues coses: treballo a l'escola i entreno, i els caps de setmana surto a jugar tornejos."
Diu que fa malabars amb els entrenaments del matí i de la tarda, sempre mantenint el seu horari escolar. I quan els seus amics parlen d'una vida més "normal"?
«Em diuen: "Sempre estàs viatjant, com ho gestiones tot?". És complicat, però m'agrada.»

Una vocació nascuda als 6 anys

La Paula va descobrir el pàdel molt aviat:
«Vaig començar a jugar quan tenia 6 anys. Vaig veure els meus pares jugar i vaig voler provar-ho. Em van apuntar a entrenar... i no vaig parar mai.»
A diferència de moltes jugadores joves que provenen del tennis, ella sempre s'ha mantingut fidel a una sola disciplina:
«Per a mi, sempre ha estat el pàdel. Mai cap altre esport.»

Per què juga a la dreta

Quan li van preguntar sobre la seva posició en el camp, va explicar:
"Sempre he jugat a la dreta. Sóc més petit, així que aquest costat em va millor. Mai em vaig preguntar si havia de canviar."
Una pregunta que sorgeix sovint en el debat al voltant de mida en pàdel, i sobre el qual té la seva pròpia visió:
"No crec que necessàriament hagis de ser alt per tenir èxit. Cada jugador té les seves pròpies qualitats. Alguns són més ràpids, altres més potents... No crec que l'alçada sigui un obstacle."

Punts forts, punts febles i marge de millora

La jove jugadora no té cap problema per analitzar el seu joc:
"El meu punt fort és la dreta. Però encara em falta experiència, saber com prendre millors decisions en moments importants. Per millorar, necessito jugar més tornejos."

També especifica:
"Seria més difícil si hagués de jugar a l'esquerra algun dia. Aleshores, l'alçada potser importaria més. Però a la dreta, no ho veig com una limitació."

Família i suport

En un circuit tan exigent, la presència de la família continua sent essencial:
"Per a aquest torneig, els meus dos pares són aquí. Però de vegades viatjo només amb un d'ells, o fins i tot sol. Depèn de la destinació. Encara no puc viatjar sol; no em deixen."

Competència cada cop més forta

Finalment, esmenta la dificultat d'entrar en un circuit cada cop més competitiu:
"Avui dia és molt difícil entrar entre les 20 primeres. Cada cop hi ha més jugadores. De vegades, diversos tornejos tenen lloc el mateix cap de setmana i és més difícil aconseguir punts."

També assenyala que alguns països, com França, veuen jugadors emergir entre els 100 millors després de només dos o tres anys al circuit:
"És impressionant, però avui la competició és més dura. Cal jugar molt i ser constant."

Objectiu: el nivell molt alt

La Paula no amaga les seves ambicions:
"Espero arribar al nivell més alt. Potser algun dia arribar al número 1. No és un somni impossible. Però sé que requereix esforç."

Franck Binisti

Franck Binisti va descobrir el pàdel al Club des Pyramides l'any 2009 a la regió de París. Des de llavors, el pàdel forma part de la seva vida. Sovint el veus recorrent França per cobrir grans esdeveniments de pàdel francès.