El pàdel està vivint un gran expansió i guanyar popularitat en molts països. Aquesta expansió global es tradueix en l'organització de tornejos FIP (Federació Internacional de Padel) en destinacions cada cop més variades, com ara Japó, Austràlia, Perú...
T'expliquem per què els jugadors europeus solen provar sort fora d'Europa malgrat els costos financers de vegades molt elevats.
Estratègia de punts
jugadors europeus, en particular, troben interès a participar en aquests tornejos fora d'Europa. De fet, com que el pàdel és encara relativament nou en aquests països, el nivell de joc és generalment més baix que en determinats països europeus que tenen jugadors de nivell molt alt. Aquesta situació crea un conveniència interessant:
- Els tornejos FIP ofereixen el mateix nombre de punts, independentment de la seva ubicació
- La densitat de jugadors d'alt nivell sovint és menor en tornejos fora d'Europa
- Per tant, les possibilitats de guanyar punts són més altes per als jugadors europeus experimentats
Problemes de classificació
Competició és especialment fort per assolir el primer lloc del rànquing mundial. A manca de punts pot ser prohibitiu participar en els tornejos mundials més grans, com ara el Premier Padel, quina oferta premis diners (i aquests famosos punts) més importants que els tornejos FIP. Alguns jugadors francesos, com ara Dylan Guichard, Julien Seurin o Manu Vives viatjar per tot el món per participar en aquests tornejos FIP. Aquesta estratègia els permet acumular punts valuosos per al rànquing mundial.
Un dels grans especialistes d'aquesta estratègia va ser Jeremy Scatena. Fins i tot podem dir que va ser un dels primers a entendre com Tour FIP, basant-se en el principi que a llarg termini, aquest plantejament costaria menys a mitjà termini, sempre que el jugador sigui conscient del seu nivell de joc, per accelerar el seu desenvolupament en el rànquing mundial.
Avui dia, aquesta estratègia és molt més coneguda entre els jugadors i, per tant, fins i tot fora de laEuropa, les taules estan ara molt més ocupades que fa dos anys. Això també explica per què en veiem molts WP (Wild Cards) a les classificacions o a les primeres rondes tan bon punt es publiquin les taules. De fet, quin sentit té gastar molts diners quan saps que les possibilitats d'èxit són baixes?
Vaig descobrir el pàdel directament durant un torneig i, francament, al principi no em va agradar gaire. Però la segona vegada, va ser amor a primera vista, i des d'aleshores no m'he perdut cap partit. Fins i tot estic disposat a quedar-me despert fins a les 3 de la matinada per veure un final Premier Padel !