Pierre Lamouré: “Dakhla té totes les habilitats per desenvolupar un centre de formació”

Pierre Lamoure, fundador d'Upadel Consulting, copresident de l'Associació Europea de Clubs de Pàdel i coorganitzador de la Copa Intercontinental de pàdel de Dakhla, va presentar diverses raons per les quals Dakhla podria convertir-se en una ciutat imprescindible per al pàdel.

Un centre d'entrenament, estructures de qualitat... un còctel que podria ajudar a crear turisme al voltant del pàdel a l'oest del Sàhara. Pierre Lamouré ens explica més...

Dakhla, una destinació preferida

El centre de formació permetria, a Dakhla, centrar les expectatives de centenars, fins i tot de milers, de persones arreu del món i sobretot Europa, al voltant del pàdel. Però també per descobrir una altra cultura i trobar una mica d'exotisme.

En aquest context, em sembla que Dakhla té totes les habilitats : hi ha un aeroport internacional, que em sembla imprescindible ja que fa que les reunions siguin més fluides. Aleshores, és exòtic ja que estem a les profunditats del Marroc. Per a qui vulgui visitar, per exemple, la duna blanca o una altra cosa, hi ha molt de potencial. La tercera cosa és això el centre ha de ser de qualitat.

Avantatges ja presents!

Les demandes dels europeus, quan es traslladen a un centre de formació, són força alts, pel que fa a infraestructures, pel que fa als hotels, igual que la restauració. Dakhla ho té tot.

El que també és important aquí a Dakhla és que el temps és agradable gairebé tot el temps, per tant el centre pot estar obert tot l'any. Com a prova, vull tot el que passa al voltant del kitesurf i el windsurf, és un punt focal de la competència mundial, però també per al desenvolupament del Marroc, ja que s'ha fet una inversió nacional en aquest àmbit.

Treball amunt per a un centre de qualitat

Cal crear, doncs, un pàdel d'infraestructures, amb un club que pugui ser uns deu jutjats. Segon punt, és necessari formar instructors qui s'allotjarà aquí i que podrà rebre visitants durant tot l'any.

Ja tenia un instructor del Marroc, Ayoub Msaaf, que és a Casablanca, que va venir a entrenar amb mi. Va ser un moviment personal per part seva. Es va dedicar completament a la pràctica del pàdel i l'entrenador. Va venir a recollir unes claus a Màlaga amb mi i per això continuo acompanyant-lo i ell segueix venint a Màlaga.

El pàdel: una qüestió turística i econòmica

Ens trobem, amb un centre de formació, amb gent que ve de lluny. Necessiten un hotel, un restaurant i jocs de pàdel. Aquests tres aspectes estan inclosos en la seva estada. Al llarg de cinc dies, si fem algunes estadístiques, acabem amb gent que ho és disposat a invertir entre 800 i 1500 € durant cinc dies, amb tot inclòs. Són repercussions que es produiran inevitablement per a la ciutat de Dakhla.

Quan viatges per fer pràctiques, trobes dos tipus de persones. Primer, gent que només ve a jugar a pàdel. Després hi ha tots els altres, que vénen a jugar al pàdel, però també a gaudir de la ciutat, canviar el tipus de restaurant, adaptar-se a les diferents cultures. És esport-turisme.

Gwenaelle Souyri

Va ser el seu germà qui un dia li va dir que l'acompanyés a una pista de pàdel, des de llavors, la Gwenaëlle no ha sortit mai de la pista. Excepte quan es tracta d'anar a veure l'emissió de Padel MagazineDe World Padel Tour… o Premier Padel...o els campionats de França. En resum, és una fanàtica d'aquest esport.