Han fet història en el seu esport, han emocionat multituds als estadis i han aixecat trofeus. Avui dia, molts d'ells canvien les seves botes, raquetes o sabatilles esportives per una pala de pàdel. Des de Zinédine Zidane fins a Ronaldinho, passant per Benoît Paire i Francesco Totti, els antics campions semblen estar recorrent en massa a aquest esport en auge. Però, per què el pàdel s'ha convertit en el seu nou pati de joc?

El pàdel, un esport de raqueta accessible, divertit i en auge, atrau tant l'atenció per la seva diversió com per les oportunitats que ofereix. Aquest canvi professional està impulsat per raons físiques, psicològiques, socials i fins i tot econòmiques.

Una pràctica més suau per a cossos cansats

Després d'anys d'entrenament d'alt rendiment, els cossos dels atletes professionals sovint estan marcats per lesions, impactes repetits i desgast articular. Genolls, malucs, espatlles, esquena... les seqüeles són nombroses. El pàdel, amb les seves pistes més petites i els temps de recorregut més curts, es percep com un esport menys traumàtic.

Menys intens que el tennis o el futbol, ​​continua sent tècnic i atractiu, però no produeix el mateix impacte. Els cops generen menys vibracions i les trajectòries són menys exigents. Per tant, és un compromís ideal per continuar practicant un esport de raqueta sense patir.

Recreant el plaer del joc en equip

El pàdel és un esport de quatre jugadors, on comunicació, la posicionament iesperit d'equip són essencials. Per als exjugadors d'esports d'equip, és un territori familiar. Els reflexos tornen ràpidament, igual que la sensació de complicitat al camp.

Sobretot, els permet redescobrir allò que molts antics atletes busquen: joc, companyonia i una mica de competició. És una manera de mantenir una connexió amb la seva identitat atlètica, però en un ambient més convivial i relaxat.

Redescobreix l'adrenalina sense pressió

Per a molts, el final d'una carrera esportiva és una ruptura sobtada. Deixar d'entrenar, l'emoció de la competició, la vida en equip i l'atenció mediàtica pot ser un xoc. El pàdel omple aquest buit.

En una pista de pàdel, torna l'adrenalina. Lluitem per punts, millorem, tornem a jugar amb companys... però sense l'estrès d'un nivell molt alt. És un entrenament lliure, on el desig s'acosta al rendiment, però que conserva la sensació de repte que ha alimentat tota una vida.

Una palanca per a la imatge… i els negocis

El pàdel no és només un plaer personal. També és una mitjans de comunicació i oportunitats econòmiquesL'esport està en auge: més de 25 milions de persones el practiquen a tot el món, una explosió de clubs, tornejos arreu i una forta cobertura mediàtica. Per als exatletes, és una manera de romandre visible.

Zinedine Zidane va invertir en un club a Ais de Provença. Ronaldinho en va obrir un al Brasil. Totti a Roma. A França, futbolistes com Éric Abidal, Sylvain Wiltord i Jérémy Ménez participen ocasionalment en esdeveniments de pàdel. Benoît Paire fa nombroses aparicions a les pistes. Alguns es converteixen en ambaixadors de la marca, participen en exhibicions i donen nova vida a les seves carreres mediàtiques.

La seva notorietat atrau patrocinadors, genera contingut a les xarxes socials i els permet aprofitar la seva imatge mentre s'ho passen bé. Per a clubs, federacions i marques, també és una oportunitat per promocionar el pàdel a través de cares conegudes.

Una forma de venjança per a alguns

Per a alguns atletes, aquesta reconversió al pàdel també és una manera de reconciliar-se amb l'esportAlguns han abandonat el seu esport enfadats, ferits o ignorats. El pàdel els ofereix un nou lloc on poden brillar, ser apreciats i recuperar una forma de reconeixement, sense les crítiques, la controvèrsia o les expectatives aclaparadores del món professional.

És un esport de reconstrucció, que valora el compromís, el gaudi i l'intercanvi. De vegades també permet compartir moments amb aficionats o aficionats en ambients relaxats, cosa que augmenta encara més l'atractiu de l'esport.

Pàdel, un esport de post-carrera

El pàdel representa tot allò que busquen els antics professionals: joc, connexió, repte, visibilitat i una sortida a la seva postcarrera. Representa una continuació natural per a aquells que han dedicat la seva vida a l'espectacle.

El món professional els ha abandonat, però el pàdel els dóna la benvinguda. No substitueix la seva carrera, però perllonga el plaer.

Franck Binisti

Franck Binisti va descobrir el pàdel al Club des Pyramides l'any 2009 a la regió de París. Des de llavors, el pàdel forma part de la seva vida. Sovint el veus recorrent França per cobrir grans esdeveniments de pàdel francès.

Sobre el mateix tema