Le Padel és com el tennis, un esport asimètric que exigeix al braç, al tronc i a les cames dominants.
Les extremitats inferiors (cames) estan molt preocupades durant les defenses i quan prenen suport. El bust orienta les extremitats superiors (braços) a l’espai per crear continuïtat entre les extremitats. Per tant, serveix de punt d’adhesió. El braç dominant s’utilitza principalment durant la fase més crítica d’un cop (abans i després que la pilota entri en contacte amb la raqueta).
Hi ha dos grups principals de lesions:
Les lesions per ús excessiu són la conseqüència d’un gran nombre de repeticions d’un gest tècnic.
La reproducció idèntica d’aquest gest provocarà microtraumes a les articulacions, complexos múscul-tendinosos i, de vegades, fins i tot ossos.
D’instal·lació progressiva, aquests dolors no provoquen l’aturada immediata de la pràctica esportiva.
Sovint descuidada, aquesta molèstia s’intensificarà gradualment i alterarà el ritme i la qualitat de l’entrenament. Sense les cures adequades, es pot instal·lar en la vida quotidiana.
Sigui quina sigui l’estructura afectada, la prevenció i la gestió de la càrrega de formació són les solucions per evitar aturar la pràctica padel.
Les lesions traumàtiques, a diferència de les lesions per ús excessiu, es produeixen sobtadament.
Ja sigui durant el contacte directe amb el vidre o la seva parella, quan es fa un salt o fins i tot quan es canvia de direcció, el trauma condueix la majoria de les vegades al cessament immediat de la pràctica esportiva.
En la majoria dels casos, aquestes lesions traumàtiques afecten un múscul (lesió muscular), un lligament (esquinç o trencament) o fins i tot una articulació (luxació).
A més dels contactes difícils d’anticipar, les lesions traumàtiques solen aparèixer a l’inici de la pràctica o en un estat avançat de fatiga.
Per tant, sembla essencial practicar un bon escalfament (escalfament bé) abans de cada entrenament. Per preparar el cos per a l’esforç i augmentar el seu llindar de vigilància.
La planificació de les sessions de joc també és essencial. Ha de ser lògic i escalable. Per evitar un augment excessivament intens de les tensions en molt poc temps. L'objectiu d'aquesta gestió també és evitar entrar en un estat avançat de fatiga que pot conduir a una disminució del llindar de vigilància del cos.
El percentatge de localització de lesions varia en funció de diversos paràmetres.
Aquests paràmetres són l’edat, el gènere, el nivell de joc.
Un jugador amb una tècnica aproximada arriba a limitar d’una manera més important el seu organisme. I la repetició d’un gest molt restrictiu té un major risc de provocar lesions per ús excessiu.
Com més alt sigui el nivell de joc, més gran serà el compromís físic. Aquesta és la raó per la qual com més alt és el nivell, més lesions traumàtiques són presents.
Com més gran sigui l’edat, menys el cos és capaç de suportar restriccions. Com més gran sigui el jugador, més lesions per ús excessiu hi ha.
No obstant això, la lesió és un fet poc freqüent. Per tant, no ens hi hem de centrar.
Però és important: