Va ser al marge de la P1 de Madrid que Red Bull va posar en marxa una competició de pàdel masculí i femení a Espanya amb un nou format. Adreçat a jugadors amateurs espanyols, el Red Bull Padel Dash es desenvoluparà en tres fases: una fase de classificació (a nivell de club), una fase regional (que reunirà les 96 millors parelles) i una fase final nacional (a Marbella, 23 de novembre).
Aquest esdeveniment és únic perquè veu competir 8 parelles simultàniament en 4 pistes durant 6 minuts. La primera parella que guanya 10 punts guanya una "Guanya especial" i després ha de córrer cap a un botó vermell, que atura el joc per a tots els jocs. Cada equip anota punts en funció dels seus resultats, i la parella amb més punts passa a la ronda següent, fins que només queda una parella guanyadora. La "Victòria especial" permet a l'equip obtenir 2 punts, mentre que una simple victòria suposa 1 punt (una derrota = menys 1 punt).
Més enllà de la dimensió de màrqueting i anecdòtica de l'esdeveniment, aquesta iniciativa sens dubte ens parla de l'aspecte divertit i ràpid que s'està provant actualment en determinats esports. Recorda, almenys en esperit, l'UTS (Ultimate Tennis Showdown) llançat el 2020 per iniciativa de Patrick Mouratoglou. Enmig del Covid, es tractava llavors d'oferir als jugadors professionals partits d'exhibició més rítmics que el format habitual, dividits en quarts cronometrats. Assenyalem també que la UTS sembla estar cada cop més ancorada al panorama del tennis, des d'aleshores la segona etapa de l'any va tenir lloc a Nova York, els dies 22 i 23 d'agost. El seu guanyador? Un tal Gaël Monfils.
Com es diuen aquestes iniciatives? Sens dubte, una tendència que tendeix a aclarir-se i que té com a objectiu fomentar el ritme, fer pujar l'adrenalina i produir un espectacle per a un públic àvid d'emocions. Fins a quin punt un format curt (o fins i tot ultracurt) permet fer complir una jerarquia entre jugadors o parelles? Estem afavorint l'espectacle en detriment de l'esportivitat?
La pregunta es fa... Us deixem que la contesteu!
Ni un dia sense una línia... de pista de pàdel! Des de fa uns quants anys, Frédéric ha decidit dedicar-se a la seva passió de tota la vida: la bola groga i el seu món despietat. Addict, has dit addicte?