Pablo Cardona i Leo Augsburger no deixen ningú indiferent. El seu estil de joc ultraagressiu, basat en poder de perforació i un esclatar omnipresent, s'ha convertit en la seva signatura. Cada vegada que es jutja malament un lob, és gairebé una causa perduda per als seus oponents. Aquesta amenaça constant els ha permès derrocar les millors parelles del món aquesta temporada: Galan / Chingotto a Riad, Tapia / Coello a Santiago, Lebrón / Stupaczuk a Asunción... El seu joc els posa sota una pressió constant i molta gent no pot seguir el ritme.

Un pla de joc ultraofensiu

A "Carburger", cada pilota és una oportunitat per atacar. Els seus rivals ho saben: si fan un glob massa curt, s'ha acabat. Així doncs, molts prefereixen intentar fer-los volear... excepte que, de nou, Cardona i Augsburg empaten ràpid, molt ràpid. Dos cops de raqueta i el punt s'ha acabat. El pàdel es converteix llavors més en un esprint que en una partida d'escacs.

Però aquesta estratègia de "tot inclòs" té els seus inconvenients. A la final de l'Asunción P2, davant de Galán i Chingotto ben posicionats, es van veure els límits d'aquest pla. Lòbuls quirúrgics, les chiquitas perfectes, la varietat en el ritme, la col·locació mil·limètrica... van posar en gran dificultat les dues joves jugadores. La manca de variació es va notar, és senzill que Augsburger no ho va fer sense víbora ni bandeja Durant el partit, de vegades sembla que ignora aquests cops de pàdel. Resultat: els errors no forçats s'acumulen i s'afegeixen punts sense construir res.

Espectacular, sí... però agradable?

El seu joc planteja una pregunta real: El pàdel hauria de convertir-se en una cursa de poder? Cardona i Augsburger porten aquesta lògica a l'extrem. I mentre alguns fans es delecten amb els seus èxits eixordadors, d'altres es penedeixen manca de tàctica i paciència. Gairebé no hi ha més preparació, més alternança. Fins i tot els globus són rars en el seu joc. Hi anem. Se sent un cop a la porta. Ja hem acabat. O ens equivoquem.

Aquest estil de joc tan agressiu va aparèixer amb Lebrón i Galán als seus inicis, o amb Tapia i Coello més recentment, però Cardona i Augsburger porten el cursor més enllà. Tapia i Coello han sabut evolucionar, han après a construir, a defensar, a reduir faltes. S'han convertit en una parella completa, capaç de brillar en qualsevol situació. Pot fer el mateix el duet hispanoargentí?

I a tu, t'agrada aquest joc?

Cardona i Augsburg tenen va trencar els codis d'un pàdel més pacient, estratègic i cerebral. Ho tomben tot al seu pas, de vegades amb garbuix, de vegades amb pressa. El seu joc és una revolució... però potser també una aposta arriscada a llarg termini.

I tu, t'agrada veure el Cardona i l'Augsburg?

Benjamin Dupouy

Vaig descobrir el pàdel directament durant un torneig i, francament, al principi no em va agradar gaire. Però la segona vegada, va ser amor a primera vista, i des d'aleshores no m'he perdut cap partit. Fins i tot estic disposat a quedar-me despert fins a les 3 de la matinada per veure un final Premier Padel !

Sobre el mateix tema

etiquetes