El fotògraf espanyol Nicolau Llorca capturar per a Padel Magazine moments suspesos, imatges que el fan vibrar. A Valladolid, al cor d'un dels pulmons del pàdel mundial, el seu objectiu es va centrar en una figura en particular: Agustín Tapia.

Sota els majestuosos arcs de la Plaça Major, l'argentí captura cada alè, cada mirada... i inevitablement atrau la mirada del fotògraf.

Mozart de pàdel, no toca, compon. En aquest escenari massa estret per al seu talent, inventa gestos, trajectòries, silencis que superen els límits de la pista.

Tres imatges són suficients per il·lustrar allò que les paraules tenen dificultats per expressar.

La primera el mostra abandonant el camp, com si sortís d'un pentagrama musical per crear l'impossible fora del quadre. La segona el captura d'esquena a la xarxa, desafiant la lògica com un músic que dóna l'esquena a la seva partitura. L'última, més clàssica, el presenta al costat de el seu company Arturo Coello, dos instruments afinats, a punt per fer tremolar la gàbia.

Mozart tornarà demà. I no hi ha dubte que l'objectiu de Nicolás Llorca intentarà capturar una vegada més la inspiració d'un geni confinat dins de les dimensions d'una pista de pàdel.

Franck Binisti

Franck Binisti va descobrir el pàdel al Club des Pyramides l'any 2009 a la regió de París. Des de llavors, el pàdel forma part de la seva vida. Sovint el veus recorrent França per cobrir grans esdeveniments de pàdel francès.