El número 1 francès  Thomas Leygue  va veure la seva temporada 2025 interrompuda bruscament després d'una ruptura del tendó d'Aquil·les durant la  Premier Padel Roma Major Una lesió que va ocórrer mentre el francès gaudia de la seva millor temporada. Després d'haver estat operat i ara està en rehabilitació, parla obertament sobre l'acció, el dolor, la dinàmica positiva amb Jesús Moyà, l'impacte en la seva classificació, els seus objectius per al 2026 i el seu desenvolupament personal en els darrers mesos.

Un sotrac, un xoc, una aturada sobtada

Tot va canviar a Roma, durant un gran partit lliurat amb  Jesús moya  enfront dels germans  Déu  : "Vam guanyar el primer set, i just al començament del segon, en una empenta, va cedir. Vaig sentir un soroll sord, com un globus que esclata o un cop a una finestra. En aquell moment, vaig pensar que m'havia colpejat el taló contra la finestra... però no. El dolor va anar augmentant gradualment. No entenia què estava passant."

El fisioterapeuta va intervenir ràpidament: "Ja no podia més. En aquell moment, vaig començar a adonar-me'n. Sobretot quan vaig veure les cares dels altres jugadors, Jesús, els fisioterapeutes... Ho van entendre abans que jo".

Operació, rehabilitació, esperances

La cirurgia va tenir lloc els dies següents: "El tendó s'havia desprès completament del panxell. El cirurgià el va haver de tornar a fixar amb punts. Fins i tot vaig rebre el vídeo de l'operació. És impressionant."

La resta està planificada amb precisió: "Dues setmanes amb guix, un mes i mig amb bota, i després de quatre a cinc mesos de rehabilitació. L'objectiu és reprendre completament els entrenaments el gener del 4 i tornar a la competició cap al febrer o març".

Senyals d'alerta?

Aquesta lesió no va passar en el buit. Durant la gira sud-americana, Thomas ja patia dolor lumbar: "A l'Argentina, em vaig lesionar l'esquena, Jesús, el genoll. Estàvem tocant amb antiinflamatoris. I aquest tipus de compensació acaba cedint en algun lloc. Crec que va ser una sèrie d'esdeveniments que van debilitar el meu tendó d'Aquil·les".

Una prometedora associació amb Jesús Moya

Abans de l'accident,  Thomas Leygue i Jesús Moya  acabaven de llançar una sèrie de tornejos junts. Es va desencadenar una dinàmica real: «Havíem planejat vuit tornejos: Bandol, Roma, Valladolid, Bordeus, Màlaga, Barcelona... Estàvem començant a actuar».

A nivell humà, l'entesa va ser forta: "Li dono molta llibertat al meu company. Li vaig dir: 'Mentre vinguis i lluitis al camp, no et pressionaré'. Necessitava recuperar la confiança. Li ho recordava tot el temps: estaves en el lloc 25 del món, no has perdut res del teu talent".

Un estil atípic que requereix confiança

Thomas admet que el seu perfil de jugador de dretes, agressiu i poc convencional requereix adaptació: "Necessito espai, ocupo molt espai a la xarxa. Però quan la gent m'entén, com Bastien (Blanqué) o Jesus, funciona molt bé".

També sap com animar el seu company en els seus punts forts: "Vull que el meu company s'atreveixi. Si en Jesús vol esclafar totes les pilotes, fins i tot a 40A a les grades, l'aplaudeixo. És el seu joc. El pàdel es basa en la confiança".

Un partit de referència a Buenos Aires

Entre els millors moments de la seva curta associació, destaca un partit:  la segona ronda a Buenos Aires contra Leal/Guerrero "Potser va ser el nostre millor partit junts. Sortíem de la fase de classificació, hi arribàvem amb confiança. I aquell dia vam fer un gran partit."

També recorda aquest punt espectacular que va publicar a les seves xarxes: un salt de revés, un efecte bumerang... "Al principi, volia posar-la a la porta. Torna al nostre campament, és una bogeria".

El rànquing: més enllà dels 100 primers, consistència real

El 2025 va marcar un punt d'inflexió en la carrera de Thomas: "Vaig entrar entre els 100 primers, però sobretot, m'hi vaig quedar. Com a molt, estava classificat en el lloc 86. El més important per a mi és el"  regularitat . "

Una diferència real respecte a temporades anteriors: "Abans, alternava entre victòries contra jugadors de rang superior i derrotes frustrants. El 2025, no he perdut ni un sol partit contra jugadors de rang inferior al meu".

Ho analitza amb lucidesa: "Entre el lloc 90 i el 105, és qüestió de 50 punts. El que vaig aconseguir va ser  per no renunciar als partits que se suposava que havia de guanyar . "

Una progressió mental i estructurada com aquesta

Aquesta constància és el resultat d'un esforç integral: "Tinc molt de suport: entrenador mental, fisioterapeutes, preparador físic... Intento fer coses que a ningú li agrada fer: menjar bé, recuperar-me bé, entrenar fins i tot quan no en tinc ganes".

I està donant els seus fruits. Creu que ha arribat a un nivell proper als 50 millors del món: "Em sentia al nivell de les parelles 40-50. Vaig superar diversos jugadors en aquest rang. No em sentia inferior als germans Deus, per exemple".

Un projecte sense aferrament… fins a Moya

El 2025, Thomas va encadenar voluntàriament les associacions: "No volia bloquejar-me. Vaig jugar amb  Montiel ,  Collado ,  Geens ,  Windahl i, finalment  Moya . "

Però va ser amb aquest últim que va tenir un projecte real: "Havíem tancat vuit tornejos. I ell tenia una classificació millor que jo, anàvem progressant amb cada torneig. Teníem un calendari estructurat. Malauradament, la meva lesió va interrompre tot això".

Conseqüències per als campionats de França

El vigent campió francès, Thomas, no podrà defensar la seva corona el 2025. "Bastien (Blanqué) era a Roma, va veure la lesió. No sé si podrà jugar amb algú més. Espero que tingui aquesta oportunitat".

Pel que fa a ell, mira cap endavant: "Tornaré a defensar el meu títol el 2026. Mentrestant, seguiré invicte".

Un rànquing protegit… però imperfecte

En Tomàs va demanar un  classificació protegida , però el sistema continua sent limitat: "Has d'estar lesionat durant almenys 4 mesos. I la mitjana de punts perduts durant aquest període determina una nova classificació. En general, és inferior a la que tenia".

Aquesta classificació protegida permet registrar-se per a certs tornejos, però només de manera ad hoc: "Si no necessito punts per entrar-hi, no els faig servir. Però per a un Major, si em permet evitar classificar-me, els demanaré".

I ara? Objectiu 2026

La temporada s'ha acabat per a Thomas. "El que podeu esperar de mi és que el 2026 comenci com el 2025. Que torni en forma, amb el meu nivell, la meva confiança. I per què no, encara millor."

Mentrestant, està començant una rehabilitació seriosa: "No pots anar massa ràpid. És en moments com aquests que t'arrisques a una recaiguda. Vull tornar fort... i no marxar mai més".

Sobre el mateix tema

etiquetes