L'ambient a la banqueta de la parella Lebrón / Stupaczuk va arribar a un punt d'inflexió aquest dimecres, durant el Premier Padel Valladolid P2Just després de guanyar el primer set contra els seus rivals (7/6), un canvi de camp es va revelar de manera sorprenent. la tensió extrema dins de l'equipUna seqüència filmada i àmpliament comentada, en què l'entrenador Carlos Pozzoni atacs frontals Juan Lebrón, visiblement incontrolable.

Stupaczuk s'allunya, Pozzoni explota

Tot i que el duet acaba de guanyar un set crucial, la tensió no disminueix. Franco Stupaczuk, clarament molest, llença la gorra a terra i s'allunya de la banqueta sense ni tan sols seure.Se'n va sol. Juan Lebrón, braços creuats, tensos, en ple auge emocional.

És llavors quan l'entrenador Carlos Pozzoni, suposadament ha de restaurar la calma, explota al seu torn, en un monòleg violent adreçat a Lebrón, captat pels micròfons oficials.

L'intercanvi complet traduït entre Pozzoni i Lebrón

Les paraules de Carlos Pozzoni, originalment en castellà argentí, són inequívoques. Aquí teniu un intent de traduction que no pretén ser precís perquè l'autor de l'article no està segur d'entendre-ho tot:

- "De què parles, home?"
- "Què? De què estàs parlant?"
- "Tio, el que has de fer és tornar a baixar. Per què crides com un boig, de debò?"
- "No estàs jugant malament."
- "Aleshores, què vols dir?"
- "De què parles, home?"
- "No estàs bé."
- "Realment no estàs bé."
- "Estàs completament equivocat."
- "Estàs en molt mal estat."
- "No hi ha res que puguem fer per tu, Pasi."
- "No hi ha res a fer."
- "És molt complicat, Pasi."
- "Molt complicat."
- "Molt complicat."

El cognom "Passi", repetit diverses vegades, roman incert. No és un sobrenom conegut de Lebrón, i podria ser o bé una distorsió verbal en la calor del moment, o bé un sobrenom específic del context intern de l'equip.

Els detalls d'un observador informat

Com es va subratllar Pierre Guille Sánchez, seguidor atent de Padel Magazine i el circuit, La baralla va començar al tie-break. Stupaczuk falla dos smashes, cosa que desencadena la ira de Lebrón, fins i tot abans de guanyar el set. Quan s'uneixen a la banqueta, Stupa li diu al seu company: "Jugues pels rivals"., cosa que implica que el seu comportament és perjudicial per al seu equip. Aleshores, quan surt de la zona de descans, li fa una «Ets un pagès, Joan.» (Ets un pallasso, Joan).

Durant l'enfrontament amb Pozzoni, Lebrón intenta justificar-se : "Què faig si falla?" A la qual cosa l'entrenador respon que han guanyat el set i que no té sentit cridar com ho va fer ell. La frase "No tinc salvació" pronunciat per Pozzoni es pot entendre com: "No tens excusa pel que acabes de fer." o, més durament, "Mai canviaràs."

Finalment, l'últim signe d'apaivagament: quan Stupaczuk torna a la banqueta, La abraçades Lebrón, un gest que marca un desig de calmar les coses i rellançar el duet sobre millors bases.

Una fractura cada cop més visible a l'equip

Aquest moment de tensió confirma els senyals febles que ja s'observen des de fa diverses setmanes. Si la parella Lebrón / Stupaczuk demostra un potencial innegable al camp, la seva relació sembla erosionar-se amb cada nou torneigL'actitud de Lebrón, sovint considerada excessiva o ingovernable, ara sembla pesar molt en l'equilibri mental de l'equip.

“Juancito és castigat”: quan Pozzoni es burla de la ira de Lebrón

Carlos Pozzoni, un entrenador conegut per la seva naturalesa tranquil·la i exigent, sembla desbordat, esgotat, fins i tot resignat a afrontar aquest tipus d'esclats. Els seus comentaris inusuals a la banqueta en són la il·lustració més sorprenent.

Pel que fa a Stupaczuk, el seu gest d'irritació i la seva decisió de deixar la banqueta reflecteixen una sensació de cansament que poques vegades es mostra públicament.

Cap a una separació inevitable?

Aquest episodi torna a plantejar la qüestió de la viabilitat d'aquesta parella, tot i que format amb ambició a l'inici de la temporada. Si els resultats esportius continuen sent correctes, L'alquímia humana no és òbviaNo seria sorprenent que es prenguessin algunes decisions importants al final d'aquest torneig. Com sempre, els desitjos dels jugadors depenen dels resultats finals, però també de les oportunitats que hi hagi al mercat de fitxatges.

Mentrestant, el focus continua posat en Valladolid. Però ara, més que les seves actuacions a la pista, És la gestió de la crisi entre bastidors la que sembla dictar el destí d'aquesta fràgil associació.

Franck Binisti

Franck Binisti va descobrir el pàdel al Club des Pyramides l'any 2009 a la regió de París. Des de llavors, el pàdel forma part de la seva vida. Sovint el veus recorrent França per cobrir grans esdeveniments de pàdel francès.

Sobre el mateix tema

etiquetes