La segona semifinal femenina de la P2 a Valladolid va arribar a un final abrupte, però abans d'això, ens va oferir un primer set d'alt nivell entre dues de les millors parelles del món. Oposat a Gemma Triay i Delfina Brea, Bea González i Claudia Fernández van imposar la seva llei en condicions ràpides, perfectament adaptades al joc explosiu de l'equip malagueny.
El partit va començar amb un ritme equilibrat. La Bea i la Claudia van marcar un gol furgoneta d'entrada, però els seus oponents immediatament es va trencar, gaudint d'una mica de relaxació. 2/2, els debats es van intensificar, i van ser, de fet, els 3 caps de sèrie els que van prendre el control, sobretot gràcies a una Bea molt inspirat, colpejant fort a la xarxa.
Malgrat la pressió constant exercida a canvi, Triay i Brea es van resistir, aferrant-se als seus serveis. Mentre la Bea i la Claudia servien per al set a 5/4, una lleugera fluctuació va permetre a les seves rivals tornar a 5/5Tot es va desenvolupar, doncs, en un tie-break on els números 3 van ser clarament més agressius, mentre que Triay i Brea van cometre massa errors. 7-6 per a González / Fernández, un primer set merescut i molt disputat.
La retirada de Brea és un cop dur per a la parella número 2
Malauradament, el segon set només va durar quatre jocs. Mentre que González i Fernández havien tornat a guanyar per primera vegada 3/1, Delfi Brea, visiblement lesionat al panxell, va haver de tirar la tovallolaUn abandonament lamentable que entela el final d'un partit magnífic, però que no hauria de minimitzar el rendiment dels guanyadors del dia.
Un final lògic per a una parella segura de si mateixa
Aquesta qualificació marca la Final de la quarta temporada per a la Bea i la Claudia.
Claudia, titular a Valladolid (havia guanyat el torneig el 2024 amb Triay), i Bea, guanyador aquí el 2023 amb Brea, formen un equip formidable que no ha abandonat els semifinals d'un torneig des del febrer. Jugaran demà 15a final de la carrera de Bea i 17è per a Claudia, És davant de Ariana Sánchez i Paula Josemaría, número 1 del món, per a una sorpresa al cim.

Vaig descobrir el pàdel directament durant un torneig i, francament, al principi no em va agradar gaire. Però la segona vegada, va ser amor a primera vista, i des d'aleshores no m'he perdut cap partit. Fins i tot estic disposat a quedar-me despert fins a les 3 de la matinada per veure un final Premier Padel !