El pàdel, una disciplina en ràpida expansió, sempre s'ha jugat en pistes cobertes catifa sintètica, generalment blau. Però davant l'evolució de l'esport i les innovacions d'altres llocs, sorgeix una pregunta: per què no organitzar tornejos en argila ? Aquesta emblemàtica superfície de tennis podria oferir una experiència única tant als jugadors com als espectadors. Desxifrar els avantatges, els reptes i les perspectives d'aquesta transformació.
Un exemple inspirador: Argentina Padel Gira
Durant el'Argentina Padel Gira, liderat pel polèmic Lisandro Borges, es va instal·lar una pista central de terra batuda. Aquest atrevit projecte va atreure jugadors professionals de renom, com ara Leo Augsburg et Ignasi Sager, finalista de la Final FIP Grand Bourg A França. L'impacte visual i tècnic d'aquesta iniciativa va deixar una impressió duradora. Els jugadors han recuperat sensacions que havien perdut des que els terrenys de sorra, una vegada més relliscosos, van donar pas a les modernes superfícies sintètiques.
Sobre terra batuda, els ral·lis es tornen més estratègics, els rebots més impredictibles i els partits més espectaculars. Però l'aspecte més cridaner segueix sent l'efecte visual: els jugadors, sovint a terra durant els tobogans, acaben coberts de pols taronja, i les pilotes prenen una tonalitat groc-taronja que fa les delícies dels aficionats al tennis. Una immersió total en el món del fang, que podria agradar a un públic nostàlgic i ampliar els horitzons del pàdel.


Els avantatges del fang per al pàdel
- Un nou repte tècnic : Clay frena els ral·lis i fomenta estils de joc més variats. Això podria enriquir l'espectacle i destacar les habilitats estratègiques.
- Un visual refrescant : El color taronja de la superfície aportaria una nova identitat visual als tornejos, sobretot a l'estiu, i es diferenciaria de les pistes tradicionals.
- Un cop d'ullet a la història : El pàdel, sovint comparat amb el tennis, podria reforçar la seva vinculació amb aquest esport adoptant una de les seves superfícies més emblemàtiques.
- Una oportunitat de diferenciació : Oferir competicions sobre terra batuda seria una manera única perquè certs tornejos destaquessin, atraient patrocinadors i públic curiós per descobrir una nova experiència.
Els reptes d'una transició al fang
Tanmateix, aquesta transició no estaria exempta de reptes. La instal·lació de pistes de terra requereix una infraestructura adequada, que sovint és cara. A diferència dels camps sintètics, que es poden col·locar gairebé a qualsevol lloc, les superfícies d'argila requereixen un manteniment constant per garantir la seva qualitat. Això podria suposar una limitació logística per als organitzadors.
A més, sorgeix la qüestió de la compatibilitat dels equips. El calçat, per exemple, s'ha d'adaptar específicament per evitar relliscades perilloses. Les bales també podrien desgastar-se més ràpidament en aquesta superfície, la qual cosa requereix una revisió dels estàndards actuals.
Una perspectiva recolzada pels jugadors
Alguns jugadors professionals, com Paquito Navarro, ja han manifestat el seu interès per diversificar les superfícies de pàdel. Segons ell, aquest desenvolupament seria un pas lògic en la progressió de l'esport. “El pàdel s'ha d'obrir a noves experiències”.
El Major de París, un candidat ideal?
Le París Major, organitzada cada any a la capital francesa, podria ser un camp de proves perfecte per a aquest concepte. Actualment jugat sobre catifa sintètica, ja descansa sobre una base d'argila. Transformar aquesta superfície en una pista 100% terra batuda situaria aquest torneig com a referent mundial pel que fa a la innovació en pàdel.

Franck Binisti va descobrir el pàdel al Club des Pyramides l'any 2009 a la regió de París. Des de llavors, el pàdel forma part de la seva vida. Sovint el veus recorrent França per cobrir grans esdeveniments de pàdel francès.