Wendy Barsotti: "Convertir-se en un membre indiscutible de l'equip de França"

La vuitena jugadora francesa, Wendy Barsotti, es proposa conquerir Espanya. Una ambició: "convertir-se en un autèntic jugador padel i un indiscutible a l'equip de França de padel“. Ens parla del seu debut a Espanya, del seu entorn i dels seus objectius per al final de temporada.

PM – Comença una nova aventura?

Toco oficialment a Espanya des de principis de setembre a Barcelona. Em vaig instal·lar amb l'Alix Collombon a Sant Cugat, a les rodalies de Barcelona, ​​a més, no sóc l'únic ja que l'excampiona de tennis (ex top 500 WTA), Carla Touly, també vol entrar al padel i formarà part de l'equip.

M'entreno amb Xavi Figols que va ser segon després de Pablo Ayma. Va instal·lar la seva acadèmia a Barberà.

També faré classes amb Pablo Ayma. La idea és alternar i barrejar-se amb aquests entrenadors.

PM – 2 entrenadors, és la millor opció?

En la idea, em vaig involucrar amb en Xavi. És ell qui em seguirà.

Pablo intervindrà més episòdicament per veure on sóc i possiblement abordar els detalls, però el seguiment diari el farà el Xavi.

PM – Quant de temps et quedaràs a Espanya?

No m'he fixat cap hora. Només vull entrar i no donar-me cap data. És una pressió que no vull posar sobre mi mateix.

Avui estic molt ben envoltat. És una vida que no puc esperar per viure, crec que m'encantarà molt!

PM – A quin circuit jugaràs?

L'objectiu és poder fer els circuits FIP/APT i el circuit català que és molt formatiu. El World Padel Tour no és gaire accessible...

I, inevitablement, tornaré a França per fer els principals tornejos. Però m'agradaria que la gent digués de mi que he evolucionat en el meu joc i que fins i tot sóc un jugador nou.

PM – Un jugador nou?

Estic buscant fer un salt. Vull estar segur de mi mateix, vull tenir aquest joc padel que avui trobo a faltar. Només trobo a faltar el temps de jugar padel. I a Espanya crec que em permetrà estalviar molt de temps i adquirir la base que encara no tinc.

PM – El 2022, podem dir que és un any de transició?

La separació amb Lucile Pothier, la meva parella, amb qui havia de jugar el 2022, no la vaig viure gaire bé. Jessica Ginier torna a la competició i li va oferir a Lucile convertir-se en una nova parella. Per tant, aquest any, és una mica complicat. Tot va passar molt ràpid. I realment no he pogut tornar a relacionar-me amb una parella.

Per als campionats de França, vaig tenir la sort de comptar amb Géraldine Sorel. Però, en canvi, jugaré a l'esquerra amb Géraldine, i no és el meu favorit.

Podem dir que el 2022 va ser un any d'adaptació.

PM – Per al 2023, alguna idea del futur soci?

A França es formen totes les parelles. És complicat saber amb qui jugaré el 2023. Crec que amb l'inici de la temporada a Espanya i els nous jugadors que trobaré, estic segur. Vull ser competitiu a França. Si cal, vindré amb una parella espanyola.

PM – Aviat el Mundial de Qatar, creus en les teves possibilitats?

Segur. Vull estar a l'equip de França, però avui no sóc un membre indiscutible de l'equip de França.

El meu objectiu és precisament convertir-me en un indiscutible. Per això vaig a treballar i em donaré totes les possibilitats d'arribar-hi perquè les franceses que viuen a Espanya i intenten l'aventura, no n'hi ha tantes.

Avui, a banda de dues jugadores, Léa Godallier i Alix Collombon, molt per davant de tots, hi ha una desena de jugadores que poden reclamar les altres sis places que queden. Així que el meu lloc no està garantit.

A més, trobo la Léa i l'Alix una mica soles davant. Noies, aquí vinc!  

Publié par
Franck Binisti