Com a jugador de pàdel aficionat, sovint somiem, darrere de la nostra televisió, amb ser professionals i viure de la nostra passió. Volem els pros, la seva carrera padelística, la seva tècnica... De vegades, en secret esperem tenir el nivell suficient per ser com ells i jugar als tornejos mundials més prestigiosos.
Tanmateix, darrere de l'eufòria, de vegades s'amaga l'espectacle, les emocions una veritat una mica més fosca. Darrere de les estrelles, com Galan o Salazar, trobem jugadors que juguen molt bé però que ho són molt lluny en el rànquing, i pel que fa al nivell de vida...
Aquests jugadors sovint són forçats per jugar les previas, de vegades aconsegueixen classificar-se per a la primera volta, poden aconseguir una gesta guanyant la segona, però darrere d'aquestes actuacions són difícils de repetir. Al menys, aquests rars èxits de vegades deixen records per a tota la vida.
També tenim els joves nuggets... els que arriben a un món ja consolidat, amb jugadors excel·lents, gairebé injugables. Aquests joves, començant pels tornejos FIP, de vegades es veuen obligats a traslladar-se a una acadèmia d'un altre país.
En definitiva, la pintura és un somni però oblidem fàcilment tot el treball que hi ha al darrere... així com tots els sacrificis.
Premis en grans tornejos: diferències en els premis
L'aspecte econòmic és fonamental per als jugadors, nous o veterans del circuit. Amb la cobertura mediàtica del pàdel, els premis s'han disparat en els últims anys. A la World Padel Tour, el 2023, no és menys que 16 milions d’euros que es van abonar als jugadors, distribuïts en els 24 torneigs que s'han fet.
Au Greenweez Premier Padel París Major (un dels quatre Majors), cada categoria es va beneficiar d'una assignació de 525.000€, o una mica més d'un milió d'euros en total. Els guanyadors van rebre 47.250 €, suficient per fer el viatge rendible.
Darrere d'aquestes altes sumes, concedides a les millors parelles, els guanys de les parelles eliminades a la primera volta són molt inferiors. Recordem-ho Stupaczuk i Di Nenno van ser eliminats tan bon punt van entrar a la baralla. Ells hauran "només" tocat 2 € per aquest torneig.
Per tant, per als jugadors del seu nivell, òbviament, aquest mal rendiment no tindrà cap impacte econòmic. Però per als jugadors de rang inferior que perden a la primera ronda, els 1 € no cobreixen necessàriament les despeses ocasionades. I estem parlant dels quatre tornejos més ben finançats del món! Per als altres, és millor no perdre a la classificació o fins i tot a la primera ronda...
Els patrocinadors, un element clau
En pàdel, els patrocinadors tenen un lloc crucial en la vida dels esportistes. Els diners que proporcionen als jugadors els permeten pagar hotels, bitllets d'avió, entrenaments, menjar i despeses d'inscripció.
Per registrar-s'hi FIP Rise of Bourg-en-Bresse la temporada passada, vas haver de pagar 30€. La Promoció FIP Melbourne, és de 80 dòlars australians, o aproximadament 50 €. Multiplica sumes com aquesta per quatre per als jugadors que s'inscriuen cada cap de setmana i tens una mica més de 1 € que desapareixen cada any. No podríeu dir molt, però quan es compten totes les vostres despeses...
En l'últim exemple australià, el premi en diners era només 5 000 euros per a ambdues categories (homes i dones). Enteneu que entre el preu de l'hotel, els vols i les despeses de menjar, molt pocs van sortir positius d'aquesta competència. També és fàcil veure per què la gran majoria dels jugadors inscrits als dos tornejos australians a principis d'any (FIP Rise Sydney i FIP Promotion Melbourne) venien... d'Austràlia!
És en aquest precís moment que els patrocinadors ocupen un lloc crucial perquè ajuden els competidors a cobrir part d'aquestes despeses. N'hi ha prou amb dir que per als jugadors és una ajuda que no cal deixar de banda, com s'ha apuntat Isaac Huysveld, jove promesa del pàdel belga.
“Si vols ser professional, has de tenir diners”
Tornem un moment a l'entrevista d'Isaac. Als 17 anys, el seu potencial ja és prometedor. El coneixem regularment als tornejos de la FIP i també va participar al Campionat del Món Júnior al Paraguai.
Aquest jove jugador belga ens va parlar de la seva passió pel pàdel, però també, totes les dificultats trobades des dels seus inicis. Va explicar, amb les seves pròpies paraules, que sense diners bàsics no es podria convertir en un professional:
"Tot és a costa meva. I encara que tinc patrocinadors que paguen per certes coses, res és gratuït. Avui dia, si vols ser professional, has de tenir diners, perquè si no tens els ingressos al darrere, no pots fer res."
Un esport reservat a l'elit?
Aquest exemple recorda el del tennis, on els joves aspirants paguen grans quantitats, queno pagaran a finals d'any. Al pàdel, notem el mateix. Els viatges són cars, igual que les inscripcions.
Aleshores, el pàdel seria un esport reservat a l'elit? Per a jugadors amb un talent immens, classificats directament en els sortejos finals dels grans tornejos, no cal preocupar-se, però per als jugadors que són una mica menys bons, hauràs de posar la mà a la butxaca.
Ben Tison va dir recentment: en una entrevista a Le Parisien, que ser professional del pàdel, "és la supervivència“. El que va regnar durant anys sobre el pàdel francès va admetre que es va conèixer dificultats importants durant el seu debut: "El meu primer any al circuit, no vaig guanyar diners."És el més gran premis diners carrera en un sol torneig? 3 euros, guanyat a Milà aquest hivern.
Aleshores, realment hem d'envejar als jugadors professionals de pàdel? Per a les estrelles del món del pàdel, certament, però per a d'altres no és evident, tenint en compte totes les dificultats que es troben al llarg de la seva carrera...
l'equip Padel Magazine porta des del 2013 intentant oferir-vos el millor del pàdel, però també enquestes i anàlisis per intentar entendre el món del pàdel. Del joc a la política del nostre esport, Padel Magazine està al vostre servei.