Torneu a l’interessant entrevista de Paul-Henri Mathieu de Robin Haziza a Live amb un atleta a Instagram.

  • En contenció:

Estic amb la meva família a París amb els meus dos fills, estic reconvertit en mestre d’escola (un nen de 8 anys i una nena de 3 anys). Els dies són força ocupats i el temps passa volant. Fa tres anys que vaig deixar de tocar a la gira. Estar amb els meus fills tot el dia em permet passar moments intensos i gaudir-ne.

  • En la seva posterior carrera:

El cos necessita descansar. Intentem deixar tota aquesta carrera de banda. No podem trobar les emocions, aquestes palpitacions que tenim abans d’entrar a la pista. Hem d’acceptar que ja no podem trobar aquestes emocions. Però hi ha altres plaers, més senzills, que no necessàriament hem tingut: el plaer d’estar en família amb la meva dona i els meus fills.

  • Un moment per mantenir absolutament:

De petit, sempre somiava jugar a França a la Coupe D'avis. Roland Garros també era un somni. He tingut una relació força estreta amb el públic unes quantes vegades. Són moments indescriptibles i molt forts.

  • El seu millor record

La primera vegada que vaig jugar a la central el 2002 contra André Agassi, era el meu segon Roland al sorteig principal, tenia 20 anys i era una vuitena final. Els meus pares eren allà, em vaig dir que era una gran recompensa per tota la feina que havia fet des de petit. Vaig arribar a la pista sense cap complex. Jo portava 1/8 6/2, descans al tercer, arriba la pluja. Quan vaig tornar del vestidor, estava jugant menys bé, ell va canviar completament de tàctica i va guanyar el tercer i el quart. I liderava la pilota 6/3 des del 3/1 al 4è ...

  • Sobre els jugadors de la seva generació

Djoko, Rafa, Roger, Wawrinka, són jugadors molt més versàtils que els jugadors de l’època com Agassi, Sampras. No pensàvem que ningú desallotgés els 14 Grand Slams de Pete Sampras, i ho van fer tres jugadors en els darrers anys.

  • Sobre el comportament de les estrelles actuals

Els jugadors d’avui tenen un molt bon estat d’ànim: sempre agradables a tothom, responen sistemàticament favorablement a les sol·licituds d’autògrafs, sempre diuen hola.

  • De la competició on pot viure padel

Au padel, Tinc molt marge de millora, em faria quasi vergonya d’anar a competir amb el meu nivell actual. Tinc un esperit competitiu, hi vaig entrar una mica, he de ser el número u en algun lloc. Creus que puc ser el número 1 de Boulogne? (riu)

  • En el seu descobriment de padel

Van ser Arnaud Di Pasquale i Arnaud Clément els que em van presentar a Casa Padel. Però, com que visc al costat oposat, em va costar anar-hi regularment. Estic esperant els jutjats de padel impacientment a l’oest de París per començar seriosament. També vaig jugar durant la Copa Tennispro. Vaig fer el torneig, vaig substituir algú, vam arribar a 1/4 però a la meitat ens vam volar: no el nivell!

  • Sobre els seus sentiments a padel

Em vaig connectar de seguida. Em permet redescobrir sensacions amb la raqueta. Al tennis era un jugador de base, allà estava feliç de poder jugar a voleibol i moure'm menys. Em va costar molt de temps comprendre-ho perquè al principi només atacava com un nag! Em va semblar molt divertit, fàcil d’accedir i tàctic. En fer devolucions amb les dues mans, puc colpejar més fort.

  • Al seu costat favorit

Jogo a l’esquerra, cada cop surto la pilota! (riu) Però faig massa cops i no sé com fer-ho bandeja... L’he de dominar per aprovar un curs, he de formar-me.

  • Sobre el repte entre Hanouna / Monfils i Paire / Wawrinka

No és el nostre nivell, podem guanyar els guanyadors!

 

Cerqueu el + / l’INTERIOR al podcast:

 

 

Xan és fan de padel. Però també el rugbi! I les seves publicacions són igual de punyents. Preparador físic de diversos padel, descobreix publicacions atípiques o tracta temes d’actualitat. També us dóna alguns consells per desenvolupar el vostre físic padel. Clarament, imposa el seu estil ofensiu com al camp de padel !

Sobre el mateix tema