Quan parlem d’un jugador de tennis, hem de diferenciar entre llicenciats i no llicenciats. Confiem en els llicenciataris de tennis, ja que totes les accions realitzades per la federació es refereixen directament als llicenciataris.

Per explicar qui són aquests llicenciataris de tennis, ens hem basat en l’enquesta BVA[1] realitzat per a la federació de tennis. Aquesta enquesta es va dur a terme el 2014 entre 1500 practicants membres de clubs FFT.

En primer lloc, els llicenciats juguen a tennis com a prioritat per mantenir-se físicament, però també per compartir una bona estona i progressar. No obstant això, quan analitzem per què s’uneixen a un club, la raó principal és estar ben supervisats i poder progressar.

Després, cal assenyalar, segons aquest estudi, que el 91% dels membres el 2014 es va mostrar satisfet. Quan se’ns pregunta sobre els punts negatius, de vegades trobem la manca de disponibilitat de terrenys climatitzats, l’elevat preu de les invitacions a l’aire lliure i la manca de diversitat en els tipus de superfície. Una de cada quatre persones hauria preferit una altra fórmula de pertinença. Els haurien agradat fórmules com ara inscripcions per semestre, trimestre, cap de setmana, etc. Això demostra que la gent no necessàriament està molt disponible.

Finalment, els llicenciataris posen molt d’èmfasi en el fet que els agradaria beneficiar-se de tarifes preferencials a l’hora de renovar la subscripció i també de facilitar la reserva de camp mitjançant el telèfon intel·ligent. Després d’haver contribuït a diferents clubs des de ben petit, vaig poder observar l’evolució de la reserva. En els darrers anys, tots els clubs on he jugat han ofert reserves en línia i tinc la sensació que ara ho fan molts clubs.

Per resumir aquest estudi, destaquen diversos punts; els professionals no tenen temps lliure o no necessàriament tenen un horari regular. Això lliga amb el fet que la societat moderna estima la pràctica lliure i autònoma. Els practicants ja no volen necessàriament una pràctica puntuada per entrenaments i partits regulars, sinó que volen flexibilitat en la seva pràctica, que coincideixi amb l’oferta de padel actual. Finalment, destaca molt el fet de compartir una bona estona a través de l’esport. El club apareix així com un lloc de sociabilitat.

[1] http://www.fft.fr/sites/default/files/pdf/20170809152328.pdf, 12/06/2018.

Pierre Lemonnier

Pierre va estudiar STAPS i va validar un màster en gestió esportiva després d’haver estudiat a Reims, Frankfurt i Lille. Vaig descobrir el padel el 2014 durant el meu any Erasmus a Frankfurt gràcies a un amic espanyol. Maleït és bo padel !

Sobre el mateix tema