Com ens va dir en una entrevista el famós entrenador Rodri Ovide, un joc de padel De vegades es compon d'uns quants tirs aleatoris, rebots aleatoris o graelles vicioses que, diu, poden decantar la victòria en un camp o l'altre.

El 1/16e final de l'Humà Padel L'Open de Tolosa de Llenguadoc entre Benjamin Tison / Victor Mena i Javi Leal / Juan Cruz Belluati ens va oferir una il·lustració dimecres.

Parlar de "moviments perillosos" no rendiria homenatge a l'excel·lent nivell de joc mostrat per aquests quatre jugadors, per a delit del públic al Palau dels Esports. Més aviat parlarem aquí de “cops del destí”, de vegades provocats pels jugadors, de vegades involuntaris.

A partir del segon partit, va ser Víctor Mena qui va obrir la pilota d'ocasió –i fins i tot la “bola d'oportunitat”– amb un cop fort amb la vora de la raqueta, amb una pilota que acabava de passar per la xarxa i tornava al seu costat per culpa de l'efecte retro. Un punt que fa somriure a tothom, encara que el de Leal i Belluati fos més aviat groc...

Audàcia i èxit

En aquest primer set, l'audàcia està del costat de Mena i Tison, a qui l'encanteri i la xarxa sembla somriure: són els que més ho intenten, a vegades amb una mica d'èxit amb la banda. A partir del 4t partit, concreten aquest domini agafant el servei de Javi Leal.

Però a padel, la sort poques vegades tria bàndols tot el temps. Després d'un punt guanyat arran d'una banda de Mena, la graella fa un esclat de Belluati, guanyador, injugable. I la banda també és versàtil, donant un bon punt a Leal just després, sota la mirada trista de Tison...

A la 9e Partida del primer set, la banda sembla que es posa clarament del costat de Leal/Belluati: a 15-30, Leal es perd el seu retorn però demana i aconsegueix una xarxa que ningú més ha vist, després de la revisió del vídeo. Malgrat tot, francesos i espanyols mantenen el descans i guanyen el primer set per 6/3.

Un cop fort a 9 m de la xarxa

Perquè, és clar, l'atzar no sempre té per davant el talent, el toc de la pilota, el poder i la combativitat dels jugadors. Quan Javi Leal, per exemple, desferma una punxa enganxat a la seva finestra, a 9 metres de la xarxa, el fet que la seva pilota toqui amb violència la finestra del rival i s'aixequi a una alçada fenomenal no deu res a l'atzar. Però tot sobre l'extraordinària potència i l'extrem topspin respirat a la pilota per aquest "petit" jugador, de només 1,75 m d'alçada.

Partit rere partit, Leal i Belluati treballen per donar petits impulsos al destí, com aquest doble deix en el mateix punt que obliga a Tison a defensar, amb èxit i en el punt d'or, un punt de trencament...

Una pilota va caure de la butxaca

Però el proper punt d'or serà bo per als espanyols, poc després que Mena encerrés un par 4 guanyador, però invalidat perquè la seva raqueta va colpejar la xarxa abans que la pilota sortís del carril.

Poques vegades s'han produït tants girs del destí com en aquest partit, de vegades fins i tot amb girs i girs: en un punt decisiu, Mena va aconseguir un furiós smash guanyador, immediatament disputat per Belluati. Per a què ? Senzillament perquè mentre saltava, una pilota va caure de la butxaca del gran Víctor (1,93 m), cosa que anul·la el benefici del punt i obliga a repetir-lo!

Aquesta vegada, en surten Tison i Mena, però no n'hi haurà prou: al final són Belluati i Leal els que guanyen en tres sets (3/6 6/3 6/2). Una victòria que, si deu una mica a la sort, premia els que millor la van saber apoderar.

Els partits es poden seguir o reviure WPT-TV.

Després de 40 anys de tennis, Jérôme cau a l'olla de padel el 2018. Des d’aleshores, hi pensa cada matí mentre s’afaita ... però mai no s’afaita pala a la mà! Periodista a Alsàcia, no té cap altra ambició que compartir la seva passió amb vosaltres, ja sigui que parleu francès, italià, espanyol o anglès.

Sobre el mateix tema

etiquetes